Sopa amb forquilla

una declaració d'intencions... cert rencor, certa amargor, cert intent d'oblit...

Petons

tornat...i com!. Hem posa els pèls de punta això:

Imagino
que et desperto, separo
les teves cames, et beso
i sento la rosada
del primer matí del món...

Comences amb un erotisme exquisit,
recreant la imaginació del lector, per després acabar-ho tot amb un contundent:

Que tinguis sort.

(El amor es lo que tiene). 1ptó. ESPIRAL.

i descobreixis la perfecció de la imperfecció

Títol dels teus, poema íntim i que "dispara" els últims cartutxos d'un "ha estat" i un "no és".

Els primers versos eròtics, els següents descriuen un tret del caràcter d'ella passant pel físic ("massa alta per mirar a baix", m'ha encantat) i segueixes amb el seu narcissisme per acabar amb una estrofa que a mi és la que més m'agrada :

"Jo,
amb la paciència de l'herba,
seguiré creient que l'amor
té aparell digestiu
i que la bellesa i els pits
acaben penjant com cames
de paralític."

Imatges que vesteixen (o despullen) sentiments... ja saps quant m'agraden!

El gran retret del final és com donar un cop de porta al marxar. (la porta del cor)

petons

angie

PS : divins versos els de la bio (estendre paraules al sol és justament el que dóna feina al poeta : recollir-les)