xocolata

Paraules senzilles i directes per abordar un tema tant present avui en dia.
Capdelin, ets genial. No sé qui ets, ni el teu nom, ni la teva edat, ni res...ni si et mossegues les ungles.
Ets un misteriós fantasma entre milers de relataires, però no ets capaç de ressussitar... Torna... Cada dia entro a RC per veure si hi ha un trosset de xocolata esperant-me... un poema teu...

Torna!

Nat.

la manera de tractar un tema tant difícil...

pensant en coses més dolces de la xocolata... un apunt, saps alló que diuen que la xocolata "cura" l'ansietat de després d'una ruptura? és cert, conté una hormona (feniletilamina), que és la mateixa que es segrega quan estàs en un estat eufòric pel fet d'estar en parella, alló que uns n'hi diuen atontament, d'altres enamorament...

feia molt que no postejava! falta de temps... espero no trigar tant a tornar a comentar...

petonets!

xocolata... que ne's de bona... Ni per tot l'or del món em treuria el plaer de menjar-me una xocolata calenta amb xurrus. I puc dir ben alt que el món de la moda no em vol, perquè no entro al seus rols de dona maca... i es lo més maco que m'han dit mai...

Tens amb les paraules un espill del que sents, tan de bo que tothom fos tant ric per dintre com per no caure amb l'error del personatge del teu relat.

Ser feliç és valorar-se el suficient com per passar del nostre físic el que no vol dir que no ens haguem de cuidar. Clar!

M'agradaria que algun dia em fessis cinc cèntims dels meus relats. Em fa por perquè crec que son molt superflus comparat el que he anat llegint però començo i m'interessa saber si pel camí reflexa algun sentiment que pugui arribar a fer sentir alguna cosa agradable els que ho llegeixen.

Gràcies. Ptons

Tens tanta raó, perquè perdre el temps volent ser més bonic per fora, si l'interior al cap i a la fi ens acaba modificant l'aspecte...

Petons

Genial Capdelín, feia temps que no et llegia, i mal he fet! Realment la història que expliques en aquest poema impacta i més amb les teves paraules. Genials els somnis no comestibles, el vent que s'enduu les metes, molt bo Capdelín!!

a cuidar-se!

... (com sempre) aquesta facilitat que tens per escollir aquestes paraules (les que toquen) i no d'altres que s'hi podrien ajustar però que no dirien el mateix ni de la mateixa manera. El tema que toques és real i impacta perquè sabem que molts dels valors que com a societat estem inculcant al joves són incorrectes i per desgràcia condueixen en moltes ocasions a fets com el que descrius tant bé.
Una abraçada, i sobre tot, segueix ...

la pell de gallina llegint els teus mots de poesia

deixant caure una llàgrima.


m'ha trencat.



quina putada. i aixó passa...aquí està la cagada!!!!


siguem lliures i deixem ser-ho hòstia!!!

Sento no haver-te comentat abans, però és que vaig molt atrafagada. Avui he tingut uns instants i m'he decidit a llegir-te una mica.

M'ha encantat el teu poema, com no!
A més, fa pensar... i molt... jo crec que la gent ha de tenir unes metes però sempre marcant-se una arribada. però el que no modem fer és morir per aquesta meta. S'ha de viure la vida i ser feliç, la felicitat abans de tot!

Una abraçada!

Anna

M'agradat....bon poema!

invent la xocolata

és pur plaer líric i intel·lectual: m'encanta.

Una abraçada de l'Arbequina.

Felicitats! realment ja fa temps que llegeixo els teus poemes i magraden mol, pero akest ma sorpres !
continua escribin aixi i endavant, tens molt per endavant!!