Foto de perfil de Perry

Perry

6 Relats, 12 Comentaris
4713 Lectures
Valoració de l'autor: 8.80

Biografia:
SENTIMENTS que s'esvaeixen en instants perduts.
RECORDS que duren per sempre
PERSONES que no es poden oblidar


la vida es un cumul d'emocions que la gent que t'envolta no enten

Últims relats de Perry

Últims comentaris de l'autor

  • Perry | 23-01-2009 | Valoració: 10

    és simplemtn precios.
    com tots esl relats teus.
    Semblen snezills sense complicacions però amagen alguna cosa una espurna que els faels més especials.

    són únics, perfectes.

    gracies per aquestos relats

  • Perry | 17-01-2009 | Valoració: 8

    justament el final que veig que no agrada a molts és el que m'ha agradat a mi.

    Com si per un instatn deixés d'estar al seu mon i se n'adones que auest es pareix més al de les pel·licules que al real.

    ja saps que aprecio com escrius

    petons

  • Perry | 17-01-2009

    feia molt temps que no passava per aquí i aquest ha estat el priemr relat que he llegit.

    Si, es contundent. Però també per això és real.
    M'agradat sincerament.

  • Perry | 06-12-2007

    unes paraules dures de supera
    i mes kuan encara s'estima algú

  • Perry | 15-07-2007

    doncs, si, moltes vegades es millor parlar sol, sobretot si tens uns amics així que no saben ni adonarse'n de que estàs malament

    molt bo

    petons

  • Perry | 11-07-2007

    jo també sóc molt insegura moltes vegades
    semrpe penso que diran?que passara?
    i mai matreveixo a fer res

    però espero no se tan paranoica com ell..

    jeje

    petons

  • Perry | 11-07-2007

    mooooool bonic
    un dels relats que mes m'han agradat

    petons

    si t'apeteix et pots passar allegir algun relat eu: desitjo que t'agradin

    petons

  • Perry | 11-07-2007

    reflexa que hi han coses de la infantesa que ens marquen per semrpe, perquè són moments felisos, però feliços fen una cosa tan senzilla com fer bombolles de sabó i quan ja ets gran te n'adones de que a vegades voldires tornar a sortir al balcó i olvidarte de que has crescut i tornara ser feli fent bombolles de sabó

    si et va be opina passat a veure algun relat meu, espero que t'agradin

    petons

  • Perry | 11-07-2007

    cap vegada havia llegit un relat teu i ma agradat moltíssim..
    molt profund

    petons

  • Perry | 09-07-2007

    sempre ens ha de quedar l'esperançar de que demà tot sigui millor...

    els homes podem arribar a ser egoisstes i racistes fins alimits insospitat qui de veritat no entenguiel treball ique fan aquelles persones al sudan o a qualsevol lloc del mon on hi han guerres es que te un sentit tan pessim de la solidaritat que no es mereix ni que li intentesim es plica.

    un bon relat però m'haguès agradat que fos un poc més llarg i que haguessis descrit el que sentien tambéels ferits que arriabvem i que en pesaven de al seva expèriencia els que estaven alli ajudan

    es solamen una opinio

    espero que no et molesti
    petons

  • Perry | 09-07-2007

    sempre es dur ser amre i treballar, sempre.
    Però si a mes notesn al teu marit que t'ajudi es complica, i si ames en lloc d'ajudartre el que fa es incordiarte doncs encara es mes dificil.

    no crec que te n'ajis de arrepentir del que vas fer però tmbes es normal que et sapige greu pels nens.

    un relat bo que he llegit moltes vegades

    petons

  • Perry | 28-06-2007

    un relat un poc estrany...
    però es veritat a la vida hi ha gent forta i hi ha gent dèbil i els forts sempre guanyen...

    petons

  • Perry | 26-06-2007

    m'ha fet riure, especialment les notes d'autor o quan et corrregies a tu amteix

    mol boª

  • Perry | 26-06-2007

    estic molt d'acord en que la gent immigrant quan ve aquí per integrar-se el que ha de fer es aprendre la llengua i la cutlura d'un lloc.

    Però el que m'ha agradat del text és la reflexió final sobre el català i el que representa.

    un dia vaig llagir una entrevista aun immigrant sudamericà i l'entrevistadora li preguntava perquè havia triat catalunya, si hi havien posssibbilitats de treball però estava el català i l'immigrant li responia que li havien dit que la gent d'aquí era diferent però que ens havien perseguit , matat i prohibit la llenguat...
    teniem dret a ser diferents



    segueix escribin

    petons

  • Perry | 26-06-2007

    es veritat, és el que és, la droga et destrueix. Hi ha gent que hi juga alegant que no passará res però mai es sap.
    Jo també coneixo una canço que es diu així però parla d'amor o millor dit de desamor, però ala vegada també està relacionada perquè parla d'una dona tant absorbent com una droga i que l'acaba destruint.

    Gracies pels teus comentaris i no em molesta que m'escriguis molt sinó tot el contrari, m'encanta escoltar opinions.

    petons

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: