és simplemtn precios.
com tots esl relats teus.
Semblen snezills sense complicacions però amagen alguna cosa una espurna que els faels més especials.

són únics, perfectes.

gracies per aquestos relats

justament el final que veig que no agrada a molts és el que m'ha agradat a mi.

Com si per un instatn deixés d'estar al seu mon i se n'adones que auest es pareix més al de les pel·licules que al real.

ja saps que aprecio com escrius

petons

feia molt temps que no passava per aquí i aquest ha estat el priemr relat que he llegit.

Si, es contundent. Però també per això és real.
M'agradat sincerament.

unes paraules dures de supera
i mes kuan encara s'estima algú

doncs, si, moltes vegades es millor parlar sol, sobretot si tens uns amics així que no saben ni adonarse'n de que estàs malament

molt bo

petons

jo també sóc molt insegura moltes vegades
semrpe penso que diran?que passara?
i mai matreveixo a fer res

però espero no se tan paranoica com ell..

jeje

petons

mooooool bonic
un dels relats que mes m'han agradat

petons

si t'apeteix et pots passar allegir algun relat eu: desitjo que t'agradin

petons

reflexa que hi han coses de la infantesa que ens marquen per semrpe, perquè són moments felisos, però feliços fen una cosa tan senzilla com fer bombolles de sabó i quan ja ets gran te n'adones de que a vegades voldires tornar a sortir al balcó i olvidarte de que has crescut i tornara ser feli fent bombolles de sabó

si et va be opina passat a veure algun relat meu, espero que t'agradin

petons

cap vegada havia llegit un relat teu i ma agradat moltíssim..
molt profund

petons

sempre ens ha de quedar l'esperançar de que demà tot sigui millor...

els homes podem arribar a ser egoisstes i racistes fins alimits insospitat qui de veritat no entenguiel treball ique fan aquelles persones al sudan o a qualsevol lloc del mon on hi han guerres es que te un sentit tan pessim de la solidaritat que no es mereix ni que li intentesim es plica.

un bon relat però m'haguès agradat que fos un poc més llarg i que haguessis descrit el que sentien tambéels ferits que arriabvem i que en pesaven de al seva expèriencia els que estaven alli ajudan

es solamen una opinio

espero que no et molesti
petons

sempre es dur ser amre i treballar, sempre.
Però si a mes notesn al teu marit que t'ajudi es complica, i si ames en lloc d'ajudartre el que fa es incordiarte doncs encara es mes dificil.

no crec que te n'ajis de arrepentir del que vas fer però tmbes es normal que et sapige greu pels nens.

un relat bo que he llegit moltes vegades

petons

un relat un poc estrany...
però es veritat a la vida hi ha gent forta i hi ha gent dèbil i els forts sempre guanyen...

petons

m'ha fet riure, especialment les notes d'autor o quan et corrregies a tu amteix

mol boª

estic molt d'acord en que la gent immigrant quan ve aquí per integrar-se el que ha de fer es aprendre la llengua i la cutlura d'un lloc.

Però el que m'ha agradat del text és la reflexió final sobre el català i el que representa.

un dia vaig llagir una entrevista aun immigrant sudamericà i l'entrevistadora li preguntava perquè havia triat catalunya, si hi havien posssibbilitats de treball però estava el català i l'immigrant li responia que li havien dit que la gent d'aquí era diferent però que ens havien perseguit , matat i prohibit la llenguat...
teniem dret a ser diferents



segueix escribin

petons

es veritat, és el que és, la droga et destrueix. Hi ha gent que hi juga alegant que no passará res però mai es sap.
Jo també coneixo una canço que es diu així però parla d'amor o millor dit de desamor, però ala vegada també està relacionada perquè parla d'una dona tant absorbent com una droga i que l'acaba destruint.

Gracies pels teus comentaris i no em molesta que m'escriguis molt sinó tot el contrari, m'encanta escoltar opinions.

petons