Tot era nou

Ara fa un any que vaig arribar. D'on venia les possibilitats de millorar eren escasses. Menjar cada dia ja era un triomf i ja no et dic comprar alguna cosa nova com per exemple unes sabates. Tots em van dir que jo era el més indicat per fer aquest pas i amb el seu ajut vaig fer el viatge.
Quan vaig arribar aquí em vaig trobar sol, sabia una mica d'anglès i alguna paraula de castellà, però més aviat em confonia en lloc de servir-me de res.
Vaig tenir sort en un principi perquè hi havia un meu veí que havia vingut abans, i ell va ser el que em va alliçonar del que havia de fer. Va ser el que em va fer entrar a treballar en un restaurant de ajudant de cuina, però mare de Déu! Vaig necessitar molta paciència i els del restaurant encara més per poder començar a entendre alguna cosa del que em deien. O sigui, tan sols vaig rentar immenses olles, escombrar i posar les taules durant forces dies.
El meu company va ser molt amable i al mateix temps molt dur amb mi. Com que ell ja feia tres anys que estava aquí havia aprés amb molta força de voluntat el català. Va ser ell el que mentre estava al seu costat no em parlava de cap altre manera.
Mentre sopàvem m'explicava les seves anècdotes de com els d'aquí si feies cara de no entendre res et parlaven en castellà i a més a més cridant més de compte, com si estiguessis sort. També em va dir que alguna vegada quan ell ja sabia una mica el català i també el castellà, al no trobar la paraula en català i dir-la en castellà, moltes persones, desprès li seguien parlant en castellà, i no entenia el perquè.
A mi em va passar de tot i moltes coses semblants a les que li van passar al meu quasi germà. Però entenia que si aquesta terra que m'estava donant una nova vida tenia un idioma, perquè no parlar-lo?
Ara que ja fa temps que estic aquí, que he pogut enviar diners al meus i que dintre de poc, si tot va bé, els podré fer venir al meu costat, és quan me'n adono de la tensió que hi ha en aquest país. He llegit la seva història i sembla impossible que hagin pogut seguir amb la seva cultura a contracorrent. He d'estar molt agraït al meu company, ja que gràcies a ell vaig obrir els ulls a aquesta cultura. Em sento català, parlo el seu idioma, aquí he trobat una nova vida, que puc demanar més.
Ara quan algun compatriota arriba de nou faig servir la mateixa paciència i duresa que va fer servir el meu company, sé que algun dia m'ho agrairà.