Alenar de nou

M'agrada molt el teu poema, i sobre tot el final, que per jo és tan important.

Et segurié llegint,
Marina

Avui he començat a descobrir-te a tu i els teus poemes i t'he de dir que els trobo preciosos, amb un llenguatge acurat i amb contingut, planers i que arriben...per tot això et felicito
espero que poguem anar estant en contacte
salutacions d'un nouvingut a RC
fins ben aviat
joan

Esborrar aquest tipus de desig... s'ha de ser valent! No crec que sigui gaire normal. I no crec que m'equivoqui si dic que l'amor deixa ferides, mitjanes, grans, gegants o infinites.


Sergi

alenar de nou, tornar a començar, renovar-se, deixar enrere.

M´ha encantat aquest tros

"i tornaré al punt
on els silencis són paraules
i les essències realitats."

una molt forta abraçada

Segueixo rellegint el teu llibre, i els teus poemes cada dia m'agraden més. A cada lectura, una metàfora nova descoberta... Noves imatges, Indigents, com tu.


Un petó i enhorabona per tots aquests premis!


Natàlia.

M'agrada tot!!

Però m'he quedat intrigada... per què un vidres blaus?
bé, la resposta podria ser. i per què no? jeje No sé, m'ha vingut al cap una imatge q fa molt de temps tenia al cap.

Enhorabona pel premi!Et seguiré llegint per ací, besets grans desde València,

Amira

Enhorabona per la trajectòria i concretament per aquest poema. És bellíssim, i la darrera estrofa té molta empenta, molta força.

Gràcies pel comentari, mar. Va ser una experiència enriquidora participar en el Recital de Poesia de Vilassar de Dalt.

Una abraçada.

Tenía els ulls plens de lleganyes(encara no m'havia dutxat) i he obert el teu poema i...m'he despertat de cop...PUMBA! poemes com aquests, haurien de rajar per l'aixeta cada cop que l'obres!...no faltaría ni aigua...FELICITATS!

per ser la guanyadora del 5è aniversari de relats, a veure si això et dona ànims per tornar escriure a RC. Preciós tot el poema sobradament mereixedor del premi. Felicitats de nou.

J. Lluís Cusidó

pel premi tan merescut!

Molt bon poema i els cristalls de la sang irisats de blau dónen molta força a les pedres de l'ànima.
Fas recordar "al poeta".

que encara no havia llegit cap relat teu però ho faré d'ara en endavant.
M'ha agradat molt que, els vidres dels records, malgrat tot, siguin irisats i de color blau.
Felicitats pel poema i per ser la guanyadora del cinquè aniversari.
NOnna_Carme

és simplemtn precios.
com tots esl relats teus.
Semblen snezills sense complicacions però amagen alguna cosa una espurna que els faels més especials.

són únics, perfectes.

gracies per aquestos relats

és molt físic i simbòlic. Amb molta força.
M'ha encantat.

Felicitats per l'enganxinada, campiona!

gyps

tot el poema, però la darrera estrofa grata el cel.
Tot un plaer llegir-te, mar.
Rep la meva abraçada.
Mercè

...el poema obri una finestra a totes les esperances, una porta als sentits... perquè et pertoca!
Salut i rebolica en aquest any9!

on els silencis són paraules. Quina bella expressió!
Quan el silenci és buit... no ens pot escalfar l´ànima. Cal obrir-se a nous sons que siguin cançó d´amor.

El felicito pel poema i també pel rècord de l´enganxada. Enhorabona!

Feliç 5é aniversari de RC!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

On els silencis son paraules més denses que l'aire, el paper o la tinta.

Nusos on l'espai s'ennuega i s'apaga tota cridòria , sols resta un batec dolorós i clar, pur i absolut.

PD: disculpes per gosar glosar, R

Que he vingut, dona!

Per desitjar-te

Booooon Nadaaaaal !!

Em sembla que ho tens apuntat a la llibreta i tot.

Petons!

perquè aquest poema és tot ell una sensació.

L'he llegit en veu alta, i encara el seto millor dins meu.

Un pler llegir-te mar.

Ferran

com sempre
I una abracads

parlen soles

Esborrant el desig es disolent les "pedres a l'ànima". El temps no es perd: s'emprà per tornar "al punt on els silencis són paraules i les essències realitats".

La vida és experimentar per conèixer, conèixer és eixamplar la consciència on s'obté una nova visió de la vida. Tot es resumeix en un cercle.

Bell poema amb força
Joanalvol