Parles

Estic amb tu.
I De sobte...parles.

Parles com si la teva veu fos l'unica capaç de calentar l'hivern.
L'única veu que em sap treure de l'infern...


...Irònic paradís on les veus son fosques i mortes;
excepte una...
Mortes com una fada que no pot volar amb la lluna.
I torna a intentar volar,
sense veure's mai les ales;
Que no es pot mirar l'esquena,
i veure que estàn trencades...
Que cau milions de vegades,
I és torna a alçar d'amagades,
Que te les cames cansades...
Però vol volar sense ales.

Però, de sobte...parles.

Parles i de la teua veu nàixen colors nous, colors del cel.
Parles amb colors que eixuguen les impossibles llàgrimes de mel.
Parles, i em sedueixen idees de tot açó que ARA escric.
Simplement parles...i somric.



I allà Apareix...a la meua cara, aquell somriure que em regala un gest d'innocència i felicitat, esbossat per una fada que, de nou, pot volar.



I allà Permaneix...fins que paulatinament se'n haja d'anar per a deixar pas a un de nou, que competesca amb ell; a quin dels dos més llarg, a quin més bell.