La llibreta

Un relat de: ANEROL

Rellegeixo antics escrits meus; els trobo barrejats amb anotacions, trossos d'altres històries, que m'han copsat, de reculls que faig de manera desordenada; també de paraules buscades al diccionari, amb la pretensió d'enriquir el meu vocabulari, les quals són aviat oblidades. No m'atreveixo a fer cap arranjament perquè es tal la mescla que sóc incapaç d'esbrinar on comença i on acaba el que és meu.

Be, faré servir aquesta llibreta per centrar-me en els meus relats

Asseguda en un banc d'una placeta, esperant que els meus fills acabin l'Aikido per anar a recollir-los, estic escrivint aquestes paraules.

No veig els meus fills al dematí, els desperta la cangur i quan els he anat a buscar al cole els he donat una forta abraçada, després d'un gran somriure.
Saben que els estimo, però no penso caure en una relació rutinària: sempre han de sentir que és una alegria per amí cada vegada que ens retrobem, encara que hagin passat només un parell d'hores.

Es dur i trist; el seu pare no els truca; és el tercer cap de setmana que es compromet amb ells(per telèfon, es clar) i no es presenta a buscar-los; els hi dic que te feina i es resignen.

No vull angoixar-me; he decidit seguir la meva..........però el petit cada dia està més plorós, més queixós, reivindicatiu sense cap sentit; menja molt menys; està més aïllat, , més anat...............i, em sap un greu

No em sento culpable, era impossible la relació que teníem.
Si no els veu és perquè és això el que ha fet durant els 9 anys de vida del gran i els 7 i mig del petit.

No, no em sento pas de culpable

Però, em sap tan de greu...........

Comentaris

  • En aquesta casa…[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 06-10-2008 | Valoració: 10

    ... hi ha tanta gent que escriu que és difícil tenir temps per a tothom. En quant he vist els teus comentaris a Visca, visca l'amor! i a En arribar a la trentena no m'ha quedat més remei que buscar-te. T'he trobat... i he buscat algun relat que no fos poesia. Jo, amb bastant bona fe, només escric paraules que rimen. He anat al començament dels teus escrits. El títol, m'ha cridat l'atenció ja que m'ha recordat La vida en un bloc de Norecordoelnom Llopis, que era una obra de teatre còmica. El teu relat -evidentment- no ho és.
    He de trobar temps per continuar llegint-te!
    -Joan-

  • Tu Anerol...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 25-03-2008 | Valoració: 10

    ...no has d'aprendre a escriure, jo t'entenc perfectament i m'has arribat al cor amb aquest conte que ja havia llegit amb anterioritat però com ets tan parca escrivint doncs he hagut de comentar-te un que ja havia llegit, els pares tenim una obligació amb respecte als nostres fills i em d'estimar-los, no podem ser uns col·legues per als nostres fills però sí donar-los un ensenyament adient, per a això es tenen els fills. Qui no ho faça això és que no els volia tenir.
    Vinga una abraçada de germà ANEROL.

  • Amor de mare[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-07-2007 | Valoració: 9

    Expresses molt bé els sentiments d´una mare que pateix. La pena real és que hi ha tants nens que queden "mutilats" per culpa d´algun dels seus progenitors.
    Endavant amb les creacions. Salutacions.
    Mercè Bellfort

  • Llibre | 24-07-2007

    El relat descriu una situació ben habitual dels nostres dies: parelles separades i fills entremig, que han de ser compartits. I també aquest matís per mala sort, de nou, habitual: no tots els pares i mares compleixen amb els fills després de la separació.

    Però el que m'ha agradat és que he vist aquesta dona asseguda en el banc de la placeta. La història podria dir-se que, entre cometes, és "habitual". Però la plasmació que n'has fet, sense grans descripcions, m'ha fet imaginar-la, tota sola, entristida i alhora valenta davant les seves adversitats, cansada però esperit de lluita per allò que estima... Aquest és l'aspecte que més m'ha agradat.

    Fins la propera!

    LLIBRE

    PS.- Gràcies per les felicitacions!

  • es dur ser mare i treballar[Ofensiu]
    Perry | 09-07-2007

    sempre es dur ser amre i treballar, sempre.
    Però si a mes notesn al teu marit que t'ajudi es complica, i si ames en lloc d'ajudartre el que fa es incordiarte doncs encara es mes dificil.

    no crec que te n'ajis de arrepentir del que vas fer però tmbes es normal que et sapige greu pels nens.

    un relat bo que he llegit moltes vegades

    petons

  • Com és de trista...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 26-06-2007 | Valoració: 10

    ...la separació dels pares per a aquests i per als fills, per una altra banda jo també faig servir una petita llibreta per a apuntar xicotetes idees o relats que vaig escrivint per a després passar-los a l'ordinador, de fet ens assemblem molt, vinga una abraçada de Vicent.

  • Tingues per segur[Ofensiu]
    RATUIX | 20-06-2007 | Valoració: 9

    que has fet i fas el que cal. I es tan clar el que sents i tan autèntic.
    Sort en tenen ells de tu i tu d'ells.
    Tard o d'hora les coses es redreçaran.
    Ptns

  • JA VEIG[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 18-06-2007 | Valoració: 8

    QUE TU I LA RATUIX PORTEU CAMINS MOLT SEMBLANTS. ESCRIU COSES DIVERTIDES SI ET VENEN AL CAP I NO PENSIS EN AQUESTES COSES FASTIGOSES QUE ET FA PATIR PELS TEUS FILLS. ELLS VALORARAN MES EL VEURE'T UNA ESTONETA ESTANT CONTENTA (O AL MENYS FENT'HO VEURE) QUE NO PAS EL QUI NO ELS BÉ A VEURE MAI NI SE'N CUIDA. FORÇA NOIA, VOSALTRES MARES JOVES I SOLES EN NECESSITEU. UN PETÓ.

  • L'herència de la llibreta...[Ofensiu]
    onatge | 17-06-2007 | Valoració: 10

    Cada llibreta és com l'herència d'una part de la nostra vida. Jo també aguardo moltes llibretes.
    Qui no té llibretes gairebé és com si no tingués passat.

    Gràcies pels teus comentaris i per llegir-me.
    Ah! un petit afegitó. Sóc noi...

    salut. onatge.

  • El tema de...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-06-2007 | Valoració: 10

    ...les separacions és una lacra pels fills, sobre tot si un dels dos pares pasa d'ells. Tot i així el pare que els hi dona l'afecte recull els fruits.
    Gràcies pels teus comentaris.
    Una abraçada.

  • La poesia[Ofensiu]
    prudenci | 17-06-2007

    et queda millor que la prosa, per el meu gust.
    Els temes son una mica reiteratius, però com deies a l´altra poema cada escú carrega amb lo seu... o no
    Ves practicant, pero jo et recomano poesia. Fins ara!

  • Aquestes magnífiques llibretes[Ofensiu]
    Frida/Núria | 16-06-2007 | Valoració: 9

    les que ens permeten capturar els mots, a les que hi podem dibuixar, pintar, fer servir d'agenda... Una prolongació de pensaments que fugirien.
    Veig que ja tens sis relats!

  • Intimitat i melangia[Ofensiu]
    ciosauri | 16-06-2007 | Valoració: 9

    Està bé el relat i la introducció. En les llibretes hi ha la nostra intimitat sempre i, sovint, la nostra melangia. Escrivim i així sabem què sentim, ens esbravem, imaginem i entrem en altres mons... El títol del relat per força ha d'enganxar a molts relataires.
    Pel que fa a les observacions que demanes, només dir-te que una vegada tenim el primer esborrany va bé rellegir-lo més d'una vegada; així es pot detectar, per exemple, que hi ha una coma que sobra entre d'altres històries i m'han copsat, que falta un punt després d'els meus relats... I també podem millorar alguna paraula, com copsar (potser aquí hi escauria més sobtar) o retallar (crec que sovint cal retallar més que no pas ampliar) etc. A mi em va bé deixar reposar el text un temps i després tornar-hi: el veig amb altres ulls. I de moment ja està. No, una cosa més: gràcies per comentar-me!

  • Quadern[Ofensiu]
    jacobè | 16-06-2007

    Lorena (?),
    Segueix escrivint a la plaça en aquesta llibreta. Del què et passi pel cap, amb diccionari i apedaçant vells escrits amb noves il·lusions. La millor escola d'escriptura és un mateix i tot el que pot caçar al vol en el camí de cada dia.
    Somriu-los.

  • aaa | 15-06-2007

    crec que tots el que escrivim disposem d'un parell de llibretes com les que comentes, plenes d'esperançes, idees, parauletes recargolades, màximes i sentiments, molts sentiments. Jo en tinc mitja dotzena, i de tant en quant, els hi dono un repàs...

  • endavant![Ofensiu]
    ATZAVARA | 15-06-2007 | Valoració: 8

    Agafa aquesta llibreta i escriu tot el q sentis.
    es una gran cura!
    mai et sentiràs sola!
    petons d'atzavara!

  • Molt bé el plantejament, crec[Ofensiu]
    lluisba | 15-06-2007

    La idea de la llibreta, el lloc on els records esperen el moment de convertir-se en material per escriure. Igualment, la forma de lligar-ho amb la vida quotidiana i els seus petits desastres, convertida en la història dels dos nens tristos. Una mica com ho fa en Paul Auster: dintre la llibreta hi ha la vida.

  • Sap greu[Ofensiu]
    Nubada | 14-06-2007

    que hi hagi coses que sàpiguen greu. És trist aquest sentiment encara que, per sort, no te'n sentis culpable.

Valoració mitja: 9.27

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: