Claustre de silenci

Un relat de: gypsy

No encenguis la consciència
que t'ha conduit a l'abisme,
no respiris aquest aire de mort
que t'assetja.

Amaga't darrera l'ombra
silent i fosca que et segueix,
claustre i recer,
pedra segura.

Atura els moviments,
com si morir
fos restar en silenci,
deixa passar els instants
i els dolors clavats al cor.

Tanca els ulls,
sent la meva mà
damunt de les parpelles
i dorm: camí i fugida.

Ella, avui no vindrà,
doncs et vetllaré
fins que surti el Sol.


gypsy

Comentaris

  • Un honor per a mi[Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 14-09-2007 | Valoració: 10

    comentar-te i ser el número 1000 dels teus comentaris.
    Bonic poema, m'afegeixo al cometari de Brumari.
    Una abraçada

  • Genial[Ofensiu]
    bufanúvols | 31-07-2007 | Valoració: 10

    .

  • precios[Ofensiu]
    Perry | 11-07-2007

    cap vegada havia llegit un relat teu i ma agradat moltíssim..
    molt profund

    petons

  • Hola gypsy[Ofensiu]
    brumari | 11-07-2007

    El teu Claustre de silenci és el desig impossible que tots hem sentit en algun o en molts moments de la vida. Però tu l'expresses meravellosament.

    Gràcies pel teu comentari. El protagonista del meu relat pot ser entès, però mai imitat.

    Petons,

  • F. Arnau | 08-07-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu poema, com tots els teus, però sobretot vull comentar el canvi en la teua "bio"...
    M'ha sobtat, i per que vetges, he fet una meua imitant el teu estil, que algún dia posaré també a la meua "bio":
    " A Isabel no li agrada massa el què escric. Abans llegia més, ara fa "Sudokus", i també veu la tele...
    Què voleu que hi faça?
    Elemental! Ja ho sé... (V.A. Estellés)
    Seguir amb ella... Per què la vull!"


    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Magnífica companyia[Ofensiu]
    Frida/Núria | 07-07-2007 | Valoració: 10

    aquesta mà.
    També en destaco el seu començament:
    "No encenguis la consciència
    que t'ha conduit a l'abisme,
    no respiris aquest aire de mort
    que t'assetja"

    Una abraçada poetessa!

  • penso...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 05-07-2007 | Valoració: 10

    que la protecció lliga molt al teu poema i la descripció li dona l'aire poètic que a cops costa emprar...

    fantàstic, com sempre.
    un bes

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Somiadora Emboirada | 05-07-2007

    Una molt bona poesia. Et seguire llegins.
    Gràcies pel comentari.
    Núria.

  • jOaneTa | 03-07-2007 | Valoració: 10

    M'he quedat sense paraules.




    Jo també vull una mà que em protegeixi.


    jOaneTa

  • de tot cor[Ofensiu]
    ANEROL | 03-07-2007 | Valoració: 10

    amb tu.
    Lorena

  • Tan de bó en els mals moments,[Ofensiu]
    RATUIX | 03-07-2007 | Valoració: 9

    en els moments més negres trobessim sempre aquesta mà, aquest santuari de claustre, aquest repòs damunt les parpelles i que algú ens vetllés.
    Preciós.

  • Vetlla el nostre son[Ofensiu]
    Anagnost | 01-07-2007 | Valoració: 10

    Posa la teva mà damunt les nostres parpelles, admirada amiga, i vetlla el nostre són; posa els teus versos sobre el nostre dolor, i preserva'ns de la mort espiritual; escriu per a nosaltres, per poder sobreviure a aquest aire de mort que ens volen fer respirar.
    Llegir-te és un consol per als dolors que duim clavats al cor.

  • El perquè d'aquesta amargor?[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 01-07-2007 | Valoració: 10

    Hola estimada Gypsy. Agraïr-te la teva inmensa generositat, aquest mesos, que han sigut dificils per mi. Has de ser una persona que és tot cor. Graciès. Buff, et trobo amb un punt molt amarg, he llegit un altre poema teu, amb la mateixa tònica. No deixis que les contrarietats governin la teva vida. Tens unes filles precioses, sembla que esclatin de llum. Petons desde l'Empordà.

    Chen.

  • Lilith | 30-06-2007 | Valoració: 10

    Potser sí que és la lluna que ens fa parlar de la mort. O potser és que el recent solstici d’estiu ens empeny a renovar-nos, i renovar-se és en certa manera morir per tornar a començar (la foguera de Sant Joan és això: cremar allò vell i demanar nous desigs).
    Em sembla molt sa això de recórrer al nostres particular àngel de la guarda quan tot sembla esfondrar-se. Petons*

  • l' agonia [Ofensiu]
    Avet_blau | 30-06-2007 | Valoració: 10

    En el llindar entre la vida i la mort,
    la ma del Amor !
    o d' un metge ?
    que atura l' instant i vetlla en silenci...

    ella avui no vindrà
    doncs et vetllaré
    fins que surti el Sol...

    Avet_blau
    (precioses filles!)


  • ginebre | 29-06-2007

    tens un amagatall, on reposes confiada, on et guardes sense res a perdre. quin lloc com coixí!
    bonanit, bondia!
    un recer per tu
    gin

  • Antoni Casals i Pascual | 29-06-2007 | Valoració: 10

    Deu ser la lluna? Què ho fa que de cop i volta tants de nosaltres ens posem a fer referències a la mort?
    Un poema per llegir en veu baixa, com un xiuxiueig a cau d'orella.

Valoració mitja: 9.94

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu