M'has fet pensar en el cine: Panoramica d'una platja, moviment, ciència -ficció, exòtisme, zoom a una petjada: esperes que vingui el mar i l'esborri, però no.

M'agraden les històries obertes, i també una mica fosques, no m'agrada que m'ho expliquin tot, però crec que tu confies massa en la inteligència del lector. Només és una opinió, però a mi a vegades em passa, a mi em sembla tan clar... però potser no ho és per qui llegeix. En tot cas, trobo divertit veure que hi veuen els lectors a les meves històries. Espero que t'agradi el que jo he vist al teu text.

Bona estrena Salvador, hi ha una frase que em sona...

M'agrada molt aquesta bruixa que es pinta el llavis de color maduixa... benvinguda a aquestes pàgines, jo feia temps que no m'hi passava però ara em torno a animar, si et presentes al concurs, molta sort!!

Molt rodó. Un bon exercici miar-se un mateix com si es fos un altre

Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga

de l'illa del tresor i molt d'humor. Felicitats.

el que més m'agrada d'aquest text és aquest fang que es vol modelar de nou

Per guanyar l'enganxa't, em costa molt comentar poesia, aquest poema m'ha fet pensar en una calamarçada, te alguna cosa de tallant i fred. Molt bé.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

per aquest regal tan bonic...

estic segura que tots hem estat més d'una vegada d'una forma absurda a prop de la mort, i en alguns casos la mort simplement "passa" com passen els accidents. Un amic va proposar una vegada que esrivissim sobre les vegades en que haviem mort, i curiosament n'hi va haver un reguitzell,

estic segura que tots hem estat més d'una vegada d'una forma absurda a prop de la mort, i en alguns casos la mort simplement "passa" com passen els accidents. Un amic va proposar una vegada que esrivissim sobre les vegades en que haviem mort, i curiosament n'hi va ahver un reguitzell,

comentavem amb una amiga de la meva edat, com moltes paraules i expessions que nosaltres ja no es sent mai i aviat desapareixeran del llenguatge habitual, fa una mena de tristor, encara ja ho sabem que el llenguatge es viu i evoluciona, però de segur que a la meva amiga li agradarà visitar aquest asil i retre un homenatge als mots que no conseguim salvar.
dies de faner, sol blanc o de pluja, el xup, que poques me'n venen ara el cap, quin esglai, i si ja...

Abans volia dir Paul Auster...,
Neula (Crec..)

aquesta història de alienació. M'ha fet pensar en Foster. I enhorabona pel microrrelat al Periódico
Neula