Cercador
Per sempre
Un relat de: NEULAGairebé ho tenia, el secret més valuós, l’objectiu que tants havien perseguit sense abastar. S’hi va dedicar en cos i ànima, va deixar de banda amics i família. Gairebé no dormia, amb prou feines menjava, tot era treballar i treballar. Tot valdria la pena quan ho aconseguís. I finalment ho va aconseguir. Només havia de fer un pas més, i el va fer. Ni va pensar que no hi havia marxa enrere. Ja ho tenia. Tot el temps del mon davant seu com un oceà immens, inabastable, tot per a ell. Llavors es va adonar que estava sol.
Comentaris
-
Compartir[Ofensiu]nadàlia | 27-06-2011 | Valoració: 8
M'ha vingut al cap després de llegir el teu relat, que poder oblidem compartir objectius, fer-ho plegats, trametre il.lusió, comunicar el què volem...no deixar-ho tot dins de la closca i convertir-se en un anacoreta que objectiva sol, que pensa sol, que treballa molt sol, fins que s'adona que sempre fa fa falta un cop de mà i llavors la solitud provocada esdevé com una punyalada, i,sanglotant, ell, encara no ho entèn...
-
Els ingeniers[Ofensiu]Alícia Gataxica | 20-12-2010
de vegada tenen idees d'aquestes el secret que revolucionarà el món, però perden la familia i els amics...
l´Autor

30 Relats
94 Comentaris
49513 Lectures
Valoració de l'autor: 9.34