L'infern

Hi ha coses que no pots explicar perquè ningú t'entendria, però les saps i prou. Jo, per exemple, sabia que al soterrani de casa hi havia l'infern. Si algun cop m'hi anava alguna pilota, la donava per perduda, i si tornava a aparèixer per casa, li agafava mania i no la podia ni mirar. Sempre passava de pressa per davant dels finestrons. No com la mare, que quan estenia s'hi passejava amunt i avall amb parsimònia. A mi em posava nerviós. Havia arribat a somniar-ho de nit, les cames de la mare amb les sabates a retaló passant un cop i un altre per davant de les reixes dels finestrons, mentre jo la mirava i aguantava la respiració perquè sabia que els dimonis podien tibar-li una cama i arrossegar-la cap a dins.

Són aquella mena de coses que amb el temps fas veure que has oblidat, o millor, fingeixes que no les has sabut mai. Però avui quan remenava les andròmines del soterrani, han sortir les espardenyes de la mare, aquelles que portava a retaló, i he sabut que si hagués pogut avisar-la ara encara seria amb nosaltres.