Una amistat molt especial

Un relat de: romaní

UNA AMISTAT MOLT ESPECIAL




Vet aquí que una vegada hi havia un bosc ple d´arbres altíssims i on cadascun dels animals boscans que hi vivia trobava allò que més li agradava; i on m´han dit que s´hi feien les millors maduixes i fruites silvestres.

Cada vespre a les vuit en punt se sentia el xiulet d´un tren que lleuger pujava i baixava , tot seguint la carenada,amunt i avall,amunt i avall. A la mateixa hora i mentre se sentia el xiulet del tren, al cor del bosc se sentia un crit esgarifós.
-"N estic tipa de tant de soroll...!"

-Voleu saber qui era, oi?... doncs la bruixa Mitjallufa. Li deien Mitjallufa, perquè era tan i tan prima que no arribava ni a fer-se una llufa sencera. Era molt presumida i es pintava els llavis de color vermell maduixa. Tenia tota una col.lecció de barrets de coloraines i tota una altra col.lecció de sabates de taló.

-" N´estic tipa!". Remugava, com cada dia ,que enrabiada muntava la seva escombra voladora, i passant per sobre dels arbres i per sota dels núvols, arribava al tren que encara xiulava, - Pipipipipi...!
-Uhuhuh!..., udolava , mentre ensenyava el nas i les urpes a través de les finestres de cada vagó del tren.
-Ahahah!...,feia tothom amb la cara desencaixada i els ulls fora de les òrbites.

I, quan la bruixa sentia els crits de por del passatge del tren,reia,reia,-Hahaha!
...., i se´n tornava satisfeta al seu cau al cor del bosc.
Però , no sempre se´n podia tornar tan satisfeta. A vegades, algun vailet treia el cap per la finestra i li estirava el barret de coloraines o una sabata de taló.

-Per totes les cuixes de pernil!
-Per tots els cucs i ratolins!
Rebufava la bruixa.

-Torna´m el meu barret!.

Però llavors era un altre el que reia, mentre el tren s´allunyava més lleuger que mai pel bosc.

I així van passar dies, mesos, anys, molts i molts anys.
El tren xiulava cada dia , -Pipipi…!
I la bruixa udolava , -Uhuhuh...!
La gent s´espantava, -Ahahah...!
I la bruixa reia, -Hahaha...!



I vet aquí que un dijous com un altre no es va sentir el xiulet del tren.La bruixa va consultar el seu rellotge I en va comprovar l´hora. Eren les vuit en punt. Què li havia passat al tren? Per què no xiulava com cada dia?

Mentre s´acabava de pintar els llavis de color vermell maduixa i d´entaforar-se un barret de color lila amb floretes tan roses com les seves sabates de taló, va ensinistrar el seu ocellot missatger.
-Vés i esbrina què li ha passat al tren. I torna tot seguit, afanya´t.
I l´ocellot ,negre com el carbó, es va perdre en la foscor d´aquell bosc, que només coneixia la claror nocturna de les estrelles i la lluna.
Al cap de poca estona, el missatger s´acostava a la màquina , que no parava de bufar,bfbfbfbfbfbfbfbfbfbfb..................................
-Què us ha passat? ,va preguntar al maquinista.
Doncs que ens fem grans i ja no pugem ni baixem la carenada tan lleugers com abans; què vols que ens passi sinó?!!!
I ara vés-te´n d´aquí, que estem molt cansats i volem descansar.

I l´ocellot se´n tornà ben de pressa per a informar de tot plegat a la bruixa, que l´esperava impacient, mossegant-se els llavis i les vores de les ungles.

Des d´aquella nit la bruixa Mitjallufa no va parar de rumiar. Havia de trobar una solució. I la solució tenia un nom: - el tunel-.

I tal dit , tal fet. Era la solució màgica, i només un enginyer de ponts ,camins i carreteres o una bruixa qualificada com ella en podia acceptar el repte.

El tren tornaria a xiular cada dia a la mateixa hora, i ella podria seguir espantant els viatgers.
En poc menys de dues hores, la bruixa Mitjallufa va tenir a punt un meravellós túnel.

Que de viatges va a arribar a fer aquell tren tan valent, travessant el túnel de la bruixa Mitjallufa.
Era, com un corredor llarg i fosc, ple de teranyines, rats penats, i ratolins que s´espantaven cada vespre, quan el tren xiulant ben fort, el travessava de cap a cap.

I així van passar dies,mesos, anys , molts anys.
El tren xiulava cada dia, - Pipipipi...!
I la bruixa udolava, - Uhuhuh…!
La gent s´espantava, -Ahahah...!
I la bruixa reia, -Hahaha...!

Però els temps canvien i el món amb ells. De mica en mica,ara una, ara una altra, aquell bosc , que durant tants i tants anys només coneixia els sorolls dels seus habitants i el xiulet puntual de cada vespre , hi va anar afegint noves veus.

Un dia hi van arribar els constructors d ún gran camí, que el va travessar pel mig. I aquell camí va portar encara més i més veus. El bosc es va omplir de cases i casetes i és clar de la gent que hi vivia.

La bruixa Mitjallufa, que de primer, es va ben amagar de tots aquells sorolls nous, aviat va comprendre que el silenci d´aquell bosc encantat s´havia acabat per sempre; i que si volia ser feliç, sentint a través del silenci els crits dels porucs que ella espantava, havia de buscar i trobar un bosc encantat diferent.

-Voleu saber què va fer?

Doncs es va asseure davant d´un gran mirall i va exclamar:
" Túnel del temps , trallada´m a un altre moment"
I a l´acte va desaparèixer per sempre més d´allà.

I sabeu què va passar? Que el tren valent, la va trobar a faltar tant, i tant, que també se´n va voler anar.

I se´n va anar a viure a un parc d´atraccions, on diuen que és molt feliç al costat de les muntanyes russes i els autos de xoc.
I a vegades diuen, que de tant en tant s´hi veu una bruixa alta, alta, prima, prima, amb un barret de coloraines, sabates de taló i els llavis pintats de color vermell maduixa.

I potser és veritat, o potser és mentida, Però segur, segur, que és segons el color dels ulls amb què t´ho mires.









Comentaris

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • L'anterior comentari...[Ofensiu]
    nuriagau | 09-12-2010

    ...és meu. Tenia oberta la sessió amb el nick de l'Arnau i no ho recordava.

    Núria

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    uanra | 09-12-2010 | Valoració: 10

    Un conte que segurament agradarà als lectors infantils: conté fantasia, repeticions, una bruixa com a protagonista i, fins i tot, elements escatològics que tan agraden a la mainada.



    Enhorabona, romaní.



    Núria



    M’agrada compartir el llibre Garbuix de contes amb tu. Ja ho celebrarem dissabte amb el dinar.


  • Molt bé[Ofensiu]
    NEULA | 02-09-2010

    M'agrada molt aquesta bruixa que es pinta el llavis de color maduixa... benvinguda a aquestes pàgines, jo feia temps que no m'hi passava però ara em torno a animar, si et presentes al concurs, molta sort!!

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

romaní

7 Relats

6 Comentaris

4616 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
M' agrada escriure obres de teatre per a escolars.