Llavors

Llavors l'escola era en castellà, i un xicot del barri, l'Enric, es va oferir a fer classes de català per a la quitxalla. Ens hi vam apuntar uns vuit o deu i fèiem classes amb un llibre verd que es deia Faristol. Vam aprendre que hi havia un munt de paraules que utilitzàvem que eren barbarismes i vam descobrir la ç i la ny, i com s'escrivia la llengua que parlàvem. Pels volts de San Jordi, l'Enric ens va ensenyar la lletra d' Els Segadors i ens va ensenyar a cantar-la. La setmana següent érem menys a classe. Compartirem l'experiència d'haver cantat la cançó a casa. L'avi o l'avia de més d'un havia plorat i algun havia fins i tot afluixat calerons al net que l'havia emocionat. El nostre professor però ens a informar sense gaires explicacions que alguns companys s'havien esborrat. Després vam saber que en algunes famílies la cançó no havia sigut ben rebuda. Alguns pares havien dit que una cosa era aprendre català i una altra molt diferent fer política. Que allò no estava bé. Que aquí se li acudia, i sobretot, que no s'hi havia de ficar als nens. Nosaltres no n'érem conscients però aquells temps eren, encara, temps de por.