no se si hem recordes, fa molt que no em passava per aquí, he llegit els teus darrers relats, i veig que segueixes escrivint igual de bé.


res, només volia dir-te feliç any nou i segueix així.


una aferrada!

I penso que encara no soc ningú per criticar un relat.
Jo només he escrit tres relats d'erotica, però penso que la clau de escriure un relat eròtic, està en les coses que no es diuen, suposo que, contar tot el que has contat, tan clarament i al gra, ho has fet perquè has volgut.

Només això, m'ha agradat molt però penso que l'erotisme està en els petits detalls que deixen lloc a la imaginació o les comparacions o els detalls més absurds que pots trobar.

De totes maneres, m'agradaria molt tornar-te a llegir.

Una forta aferrada.

Àngela.

...aquest es un d'aquells relats que es fa per que el lector pensi les diferents situacions en les que s'ha trobat. Una d'elles, en la que quasi tothom s'ha pogut trobar, es una situació de compassió, de pena.
Penso que a ningú li agrada que una altre persona s'atraqui a ell per compassió, que siguin amics per pena...etc.
Nosaltres intentam, com la noia del relat, posar mil cortines tupides davant els nostres defectes, abans que deixar que algú tengui compassió de nosaltres.

Molt interessant.

Una aferrada!!

Àngela.

has construit, en poques paraules, un relat que ens ha fet imaginar les diverses situacions que descrius.

La inspiració amb perdó, es molt 'puta' sempre busca els moments que no podem escriure per presentar-se, per donar-te mils de idees i després marchar-se amb un somriure suggerent. Que hi farem, al final, acaba tornant i la podem agafar pel coll i fer-la seure al nostre costat per crear nosaltres paraules amb màgia.

Una aferrada molt forta.

Àngela.

i com tu m'has dit ja a un comentari, nosaltres som parladors de les llàgrimes! hahaha.

Bé, ara sense conyes, em pareix un relat molt bonic i m'ha fet sentir el mateix que vaig sentir quant vaig escriure el meu.
Penso que hi ha sentiments que només algunes persones senten i pot ser tu en comparteixes molts amb jo.
Gràcies per ajudarme a millorar un poc més a cada relat (per les crítiques) i gràcies per premiar el que faig i t'agrada.

Una aferrada ben forta, i un petó enorme.

M'encanta llegir-te.

Àngela.

...les ganes de posar-se a escriure, es veu tot molt clar i molt fàcil després de llegir el teu relat.
Somnis, experiències, plans, pensaments...tot es bo a l'hora de deixar que els teus dits crein paraules formant un precios relat.

Un cop més, felicitats.

Una aferrada.

Àngela.

la forma en que ho relates, dona molt d'espai a la imaginació, als nostres records, en seguir les pases del que escrius i topar-nos amb aquelles coses de la vida de cadascun que hem deixat enrere i que dormen dins el nostre pensament.

Seguiré les teves passes.

Una forta aferrada pel coll.

Àngela.

Tan sol una paraula que ho descriu, impresionant. M'agrada la forma d'escriure que tens.
Et felicito, delaitaràs els teus lectors amb tots els teus relats.

Una aferrada pel coll.

Perquè tots tenim un pensament diferent de la mort, pot ser perquè cap la coneixem i ella només ens ha deixat veurer-li la cua.
Pot ser això només es una pre-vida, i al final ella serà la salvadora de les nostres ànimes, tot pot ser...

M'ha agradat molt llegir-te, seguiré fent-ho.

Una aferrada molt gran.

m'ha encantat :) gracies per llegir-me

i m'ha agradat molt. El trob molt original, pobre insecte indefens!
Segiré rondant pels teus relats.

Una aferrada ben forta!

D'una altre Mallorquina amb ganes d'escriure*

Àngela.

i se ma fet curt. M'ha agradat molt, seguiré llegin-te. Per cert! Ja torno a ser per aquí.

Petons molt grans!

Àngela.

M'ha agradat molt aquest poema angie, i també tornar a estar a la web amb companyia de la meva segona familia, vosaltres. Gracies per ajudar-me a millorar tot el que faci falta.
Esper, aquest estiu, poder coneixer-te en persona, a tu, i a molts altres :)

Molts petons preciosa.


Àngela.

i m'ha agradat molt, és molt maco.

Seguiré llegint coses teves.

Una forta aferrada

El canvi de escenari que ens situa en tot moment del que esta fent un i l'altre.
Es estrany però a cops això passa realment, dues persones tenen por a dir el que senten i al final tot acaba en res...

M'ha agradat molt, i després de aquest relat, on t'he descobert, en llegiré més i te' ls comentaré.

Una forta aferrada.

Àngela.