disminuïda física

...aquest es un d'aquells relats que es fa per que el lector pensi les diferents situacions en les que s'ha trobat. Una d'elles, en la que quasi tothom s'ha pogut trobar, es una situació de compassió, de pena.
Penso que a ningú li agrada que una altre persona s'atraqui a ell per compassió, que siguin amics per pena...etc.
Nosaltres intentam, com la noia del relat, posar mil cortines tupides davant els nostres defectes, abans que deixar que algú tengui compassió de nosaltres.

Molt interessant.

Una aferrada!!

Àngela.

Ningú li agrada que li tinguin compació, i menys una noia jove i cega. Les persones que pateijen una minusvalía, son persones normals amb mancances físiques,que és poden suplir d'altres maneres, pròtesis,cadire,caroses, etc. res més.
No heu pensat mai que més d'un relataire pot ser minusvàlid ?, i què !, si ho sapiguèsim, ens agradaria més o menys els seus relats ?.
No és temps de paternalismes, és temps d'humanitzart-nos.

Petunets Pilar.

"Un relat eròtic cru, sense amanir ni adornar"--> M'ho expliques millor???

Petons i abraçades!

Sol_ixent

de la noia no pot ser més directa, dura i contundent. Potser massa compassió fa mal, quan la realitat no és la pròpia. Cal pensar-hi.
1abraçada. ESPIRAL.

una bona lliçó

...bona crítica a la compassió pels disminuïts...

has reflexat molt bé el sentiment de necessitat d'amagar-se per no sentir... "pobreta"... (parla la veu de l'experiència)

Petons