Relat Cinquanta-un

Hola, com esteu, sóc el Relat Cinquanta-un, per a servir-vos... si no us sap greu...
Bé, ja us podeu imaginar com em trobo. Anar darrera del famós Relat Cinquanta és una mala jugada del destí, una desgràcia. Però no com una altra... pitjor. Sóc un taloner, un segona classe. Quin fracàs. Sóc com un pallasso que surt a l'escenari després del Charlie Rivel. Què trist. Per a més inri no rimo ni amb el cul de la geganta. Amb qui rimo jo? Amb ningú. Relat Cinquanta-un: ningú. Què penós. Segur que tots penseu, però què coi fa aquest inútil aquí?

Jo sóc un tipus modest, moderat, tranquil, d'aquells que passen per la vida sense fer massa soroll, anònim. No m'agraden les reivindicacions ni les corredisses, prefereixo estar a casa passant l'estona.

Que el Relat Cinquanta vol les sigles RC? Doncs per a ell, no discutirem, a mi tant me fa, ja em posaré RC1, que sembla un nom d'androide i tot, és igual.
Que el Cinquanta-dos vol anar davant meu? Doncs au, que passi, que passi, no ens farem coragror per aquestes minúcies, faltaria més...

Si us he de ser sincer, el que tinc és una mica de recança en passar desapercebut, la veritat, no m'acaba d'agradar. Ara possiblement direu: aquest vol i dol. Potser si. Us ho diré d'una altra manera, a veure si m'explico: m'agradaria ser famós des de casa, sense massa rebombori. Això s'entén? És possible? I una altra cosa: quan fos famós que ningú no ho sabés, que em deixessin tranquil, amb les meves coses...
Bé, algun relat famós segur que pensarà: "però què s'empatolla ara aquest mitja-merda?" I tindrà raó amb tota seguretat. Què hi farem.

Una altra cosa que em passa és que no tinc identitat. No sé què sóc. Sóc un relat històric? No. Viatges? No. Terror? Menys. Eròtic? Pse... Estic fet un embolic, sense personalitat. Potser sóc un poema? A veure:

"Lector que m'estàs llegint
Quina disbauxa més gran
Si t'entusiasma patir
Torna a començar per dalt"

Fins aquí bé, però i el text de dalt? I aquest d'ara? No sé, la veritat... potser sóc un relat absurd... paranoic... incoherent... alguna cosa així...

"Els ullets del Mateu es veien a l'altre costat de la peixera, observadors. Zzzziiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.....iiisssss...
El nasset del Mateu esclafat al vidre, els llavis prement la seva frescor. Un aire de petit boxejador de pes mosca.
Zzzzaaaaaaaaaa....aaaasssss...
El peix anava d'un costat a l'altre remenant la cua suaument, amb aires de suficiència.
Zzzziiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.......iiiiiissss...
Els ullets del Mateu el seguien com una pilota en un partit de tenis amb efecte retardat.
Zzzzaaaaaaaaaaaaaaaaa...aaaaasssss...
Tots dos eren conscients de la presència de l'altre, però els mons respectius no coincidien.
Zzzziiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.......iiiiiiiiiissss...
I en Fisher pensava, badant la boca: ja torna a estar aquí aquest monstre.
Zzzzaaaaaaaaaaaaaa...aaaaasssss... "

I això és tot. Què en penseu? Si, ja sé... d'allí on no n'hi ha no en raja...

Ara me n'he d'anar. He fet un gran esforç amb tot això i tinc mal de cap... qui m'ha posat aquest xicot i el seu peix aquí dins? Em posen neguitós, tota l'estona d'un costat a l'altre sense parar...

... això és un desastre... és que no hi ha remei...