Mutant coordenades

...m'encanta. Digne d'una lletra de "Yuri y su orquesta espacial de cosmonautas". L'amor és quelcom de conseqüències còsmiques.

Fredegard.

uoooOOOooo! Les coordenades del teu títol m'han cridat molt l'atenció! jo avui he acabat amb els meus exàmens, i amb la meva relació amb les coordenades fins després d'estiu pràcticament!!! uo!

Brilles tímidament,
mutant coordenades,
canviant la pell...

~ La transparència d'un mateix és el que et fa realment lliure ~

uooo, ara m'han mutat les paraules, i m'he quedat sense coordenades! m'he quedat un xic en blanc per poder comentar-te!

que vagi bé!
ens veiem,
Gemm@

Les paraules mai desaparèixen, suren per tots els universos coneguts, construint pous de records.

gypsy

el teu brillar ens enlluerna
i aparta les intransigències
d'aquells que es pensen
que el seu pes és més dens
i pretenen ser capaços de deformar
la força d'unes paraules
i l'energia de les teves rialles

Fabulós, angie.
Espero (trobo a faltar) tots els experiments que fas al forum. Penja'ls si us plau!

Un petó!
Leela

Feia massa que no et llegia! ja no recordava aquest plaer(i quin plaer!), et comento aquest poema però t'en podria comentar molts altres, vaja, et comento aquest perquè a mi el tema de l'espai i els planetes i forats negres em fascina i aquest podriem dir que és un poema bastant "universal". Que dir-te de la teva poesia! n'he llegit moltes que es podrien reduïr a una frase, dius coses molt simples, missatges clars però adornats a màximes potències. Aquest, per exemple, és un "et vull lluny de mi, intransigent!" elevat a la 999 potència poètica(espero que m'entenguis XD)
no me'n surto gaire bé comentant angieleta!

però s'ha intentat, tot un plaer llegir-te i rebre els teus comentaris, gràcies!

ens veiem aquesta tarda!

M'ha agradat molt aquest poema angie, i també tornar a estar a la web amb companyia de la meva segona familia, vosaltres. Gracies per ajudar-me a millorar tot el que faci falta.
Esper, aquest estiu, poder coneixer-te en persona, a tu, i a molts altres :)

Molts petons preciosa.


Àngela.

Després de la nostra primera topada. No sé si t'enracordaràs, em reconcilio amb tu pel teu poema. També estimo la relativitat i m'espanten les veritats dogmàtiques. Envoltat de planetes, encara que no em diguin allò que vull sentir, perquè la crítica és tan poderosa, que ajuda a millorar. No t'allunyis, en conseqüència, tampoc de la meva òrbita, que jo en la teva ja hi estic ben còmode.

en què la intransigència és un gran forat negre, que s'ho acaba engolint tot el que té a l'abast.
Cal fugir de tot allò que ens xucla la més vital energia, canviant les coordenades tantes vegades com sigui necessari per tal de que res ni ningú ens pugui apagar la llum dels nostres somnis...

Un poema que juga amb espais immensos que al mateix temps es poden engabiar en d'altres molts petits, gairebé ínfims.
És com respirar fondo i sense por, per tal d'eixamplar tot allò que som capaços de sentir...

Petons galàctics, angie!

..i les fórmules clàssiques de fer poesia. m'ha agradat molt l'analogia.

molt guayyyyyyy