Fora paraules, besa'm

Un relat de: NdEada

Desde aquí, amagada a un racó obscur,
penso en aquelles coses que mai sabré,
en aquelles coses que han dit o opinat sobre mi,
faig desbocar les meves neurones,
per arribar a saber pequè, com y d'on venc.
Gràcies per veure'm asseguda en aquell racó fora de la mà de Déu,
y ara, que em mires així,
puc dir-te, amb paraules:
venc per tu,
venc com tu em vas imaginar,
i venc dels teus somnis.
Només em callaré, tot això ho hauré pensat,
baix el sòtil del món ja negre en plena festa, només et miraré,
mentre els meus llavis ja noten la calor del teus,
i les cortines dels meus ulls imiten les teves.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: