M'encantes però t'odio.

Un relat de: NdEada

M'encantes perquè tu ets diferent a tots els demés.

M'encantes, pel teu somriure.
M'encantes, per la forma d'estimar que tens.
M'encantes, per totes les llàgrimes per mi.
M'encantes, per la teva olor.
M'encantes, per ser meu i només meu.
M'encantes, perquè em fas sentir teva..

Però a la vegada t'odio.

T'odio perquè només m'agrada el teu somriure.
T'odio perquè les teves llàgrimes només son per mi.
T'odio perquè ja no hi ha cap olor més que la teva que m'agradi.
T'odio perquè has fet que el meu cor només et vulgui a tu al seu interior, només a tu.
T'odio perquè ja no hi ha ulls que em puguin mirar amb desig, només els teus.

Comentaris

  • jaumesb | 16-06-2006 | Valoració: 10

    s'arriba a un equilibri
    l'amor
    escombra tot el que li fa nosa
    guanya sempre

    sigues feliç

  • Molt ben aconseguida [Ofensiu]
    Màndalf | 13-06-2006


    aquesta reflexió que planteges sobre l'amor.

    La primera part és dolça, canta a un amor planer i no tindria res d'original si no fos per la segona. En aquesta, clarament indiques que no t'agraden els amors possessius, que no vols l'exclusivitat de l'amor d'una persona, que el teu cor és molt més gran i mereix ser compartit per més gent, per més coses, per més il·lusions. Que la vida no es composa únicament per la passió d'un amor per molt intens que sigui.

    M'han agradat els teus versos i el que signifiquen. Un cant a l'amor i una obertura a d'altres horitzons.

    Un plaer llegir-te.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: