He llegit la novel.la que ens ha tngut l'amabilitat d'oferir-nos el seu autor ESQUITX i les Edicions "Relatsencatala". N'he quedat admirada!
Jo, com a simple lectora, no en puc fer la crítica. Però puc expressar el meu parer. Que faré, seguidament, amb l'autorització de "relatsencatalà", deixant-me afegir aquestes notes com a comentari de l'obra.

EL PERFECCIONISTA és una novel.la que clama contra una societat decadent. És una novel.la filosòfica que ens acosta la filosofia a la joventut, explicant-nos l'eterna lluita del bé contra el mal. M'ha recordat una antiga novel.la escrita per Ayn Rand ("EL MANANTIAL"), i posada al cine pel gran actor que fou en Gary Cooper, l'arquitecte que es venja d'una societat corrupte posant una bomba a un edifici seu, mistificat per fer negoci, sense que els importés en absolut la defensa de la llibertat de pensament del seu autor.
El nostre perfeccionista escriu els seus articles, sense que mai els hi publiquin, el "seu" diari. Escriu sobre les obres de reforma que fem als pisos, escriu sobre els actes i les passions humanes, escriu sobre el sentit de la vida, escriu sobre la justícia, i escriu -quan acaba la novel.la- sobre la culpabilitat dels enginyers i dels arquitectes per deixar de fer "edificis que durin per sempre", pensant -he volgut suposar- en la Sagrada Família que pot anar a terra degut a les vibracions que produirà el pas del TGV si, com sembla, el fan passar quasi tocant els seus fonaments...
El perfeccionista ´te una dona excel.lent, i cinc filletes. No obstant això, té aventures estranyes amb dones especialment úniques. Per què? És que la vida convida a les aventures?
El perfeccionista vol donar una lliçó d'integritat i de justícia a un personatge poderós: el senyor Bellfaig. I el senyor Bellfaig el castiga. Pobre Joan Baldric! El treuen de la feina i pateix una greu depressió. Fins que uns amics l'ajuden.
El perfeccionista projecta una urbanització. És modèl.lica, i li converteixen en un laberint de camins, d'altíssims murs de contenció de terres, i de barraques que omplien la vall. Comprèn aleshores, en Baldric, que l'autor dels estralls contra el paisatge i els ultratges a la natura no podien provenir sinó de la perversitat dels "bellfaigs" d'aquest món... I, embogint, decideix eliminar-los...
El seu amic Ermengol -un bon arquitecte sense feina- li recomana seny... i que es faci visitar per un psiquiatre.
El psiquiatre, amic seu de fa anys, aconsegueix, amb temps guarir en Joan Baldric... tot empeltant-se, ni que sigui mínimament, de la dèria del pacient.
El poderós Bellfaig, conduïnt un dels millors cotxes del món, mor d'accident. Ha estat, realment, un accident fortuït? No se sap. El lector pot triar el desenllaç que vulgui.
La fortuna del gran Bellfaig va a la seva filla Blanca, la muller del psiquiatre.
La història acaba bé pel perfeccionista i pels seus amicsk, els bons de la novel.la.
El millor del llibre per mi, és la descripció dels personatges que hi presenta, i les converses que transcriu. Sobre moltes i moltes coses de la vida.
Enhorabona, senyor Esquitx!