Lucien de Rubempré

Barcelona,

11 Relats, 13 Comentaris
15938 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70

Últims relats de Lucien de Rubempré

  • Fuga

    Lucien de Rubempré - 19-04-2009 - 833 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Agafa la ploma amb una elegància exquisida, la fa ballar àgilment entre els dits fins que l'atura en el seu lloc natural, entre el polze i el dit del mig, i la prem amb la suavitat de la carícia que desvetllaria, a mitja nit, a una amant encesa de passió... la ploma també s'encén. més

  • La reconquesta de Limerick

    Lucien de Rubempré - 03-12-2008 - 993 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    ... més

  • Com qui no ho vol (Infidelitat)

    Lucien de Rubempré - 13-12-2006 - 1559 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Tot passa un dia de Nadal. El 22 de desembre, per exemple. Passegen entre les parades de Santa Llúcia, davant de la catedral. El batibull de la gentada contrasta amb el silenci dominant entre ells dos. En prous feines han obert la boca des de que s'han saludat ara fa un quart d'hora a Canaletes. Hola Maria, què tal? Bé. I tu, Jordi? Fa molt que t'esperes? No, no, si acabo d'arribar. Buf! Me n'alegro. Patia que no t'estiguessis morint de fred i d'avorriment. Dos petons. Silenci. Caminen. més

  • La mosca (bogeria)

    Lucien de Rubempré - 25-11-2006 - 1598 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    M'hi jugo la feina, ho sé perfectament. En condicions normals seria una bogeria tan sols de pensar-hi. Però no m'ho puc treure del cap i com més hi penso més gràcia em fa. Tota la culpa la té la mosca. Si, si, la mosca. La mosca! La maleïda mosca! més

  • El desconegut (matar la por)

    Lucien de Rubempré - 26-06-2005 - 1448 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    No era de la mena de persones que s'aspira a emular, tampoc puc dir que presentés un perfil menys tingut. Era senzillament, el que tu i jo, de manera poc formal, convindríem a anomenar un anònim. Potser hauria de precisar de quina classe d'anònim estic parlant, perquè és un anònim aquell que amaga la seva identitat i ho és aquell al que no se li permet mostrar-la... però també aquell a qui, volent mostrar-la i no sent privat de fer-ho, no aconsegueix atraure suficientment la curiositat d'algú que l'allunyi de la classificació impersonal d'anònim. més

  • Caresse sur l'océan (01/01/2005)

    Lucien de Rubempré - 20-06-2005 - 1880 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Sensacions de començament d'any més

  • Atrapat en el teu record

    Lucien de Rubempré - 17-03-2005 - 1744 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Espuma verda de nit onejant en el rumor d'un final iterat, retalles ombres estranyes, en contorns anhelats: més

  • El silenci

    Lucien de Rubempré - 13-06-2004 - 1676 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Sóc el negre sense nit la veritat que no s'ha dit el vent volant sense brogir... més

  • Deja vu a Venècia

    Lucien de Rubempré - 12-06-2004 - 1519 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    El somi em du fins a una d'aquestes màgiques festes a un enorme palau d'un ric comerciant venecià. Tothom vesteix elegants vestits i du els rostres coberts per desconcertants màscares... més

  • La rosa i el llop

    Lucien de Rubempré - 10-06-2004 - 1407 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Notaries quelcom d'estrany en aquell paisatge. D'entrada, una placidesa extrema i embriagadora et captivaria. Més tard, aquesta mateixa placidesa es convertiria en un imprevist cub de glaç recorrent la teva esquena en un estremiment que eriçaria tots i cada un dels pels del teu cos... més

  • El mocador vermell

    Lucien de Rubempré - 06-06-2004 - 1281 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    ... més

Últims comentaris de l'autor

  • Lucien de Rubempré | 07-09-2007 | Valoració: 10

    M'agrada la manera com el ritme del relat reforça la idea que vols transmetre. Comença semblant la descripció d'una situació més aviat deliniana, irreal. Però no és més que el surrealisme innherent a constatar l'autonomia de les nostres pròpies accions. Accions moldejades no per la pròpia persona sinó per l'entorn. Són externes a nosaltres. I si les nostres accions ens defineixen, però no s'originen en nosaltres, qui som doncs? No obstant anhelem un destí, un futur concret al que no som capaç de donar forma perquè el dia a dia ens ve donat.

    Toques punts molt actuals. Em dóna la impressió que el relat en primera persona podria ser perfectament del protagonista de "L'Estranger" de Camus (i de qualsevol de nosaltres)!

    Felicitats pel relat!

  • Lucien de Rubempré | 21-06-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat! Àgil i corrosiu.

    M'agrada la utilització de la gula com a símptoma de desídia, de deixadesa, de depressíó, de ràbia.

    M'agraden també la ironia i la clau d'humor de les que et serveixes: potencien la vesant grotesca i miserable del personatge.

    Una salutació!

  • Lucien de Rubempré | 09-06-2004 | Valoració: 10

    Estil àgil i fresc. Història ridículament banal i sorprenentment transcendent alhora... Felicitats! No exagero si dic que és del millor que he llegit fins ara per aquí!!!