M'agrada la manera com el ritme del relat reforça la idea que vols transmetre. Comença semblant la descripció d'una situació més aviat deliniana, irreal. Però no és més que el surrealisme innherent a constatar l'autonomia de les nostres pròpies accions. Accions moldejades no per la pròpia persona sinó per l'entorn. Són externes a nosaltres. I si les nostres accions ens defineixen, però no s'originen en nosaltres, qui som doncs? No obstant anhelem un destí, un futur concret al que no som capaç de donar forma perquè el dia a dia ens ve donat.

Toques punts molt actuals. Em dóna la impressió que el relat en primera persona podria ser perfectament del protagonista de "L'Estranger" de Camus (i de qualsevol de nosaltres)!

Felicitats pel relat!

M'ha encantat! Àgil i corrosiu.

M'agrada la utilització de la gula com a símptoma de desídia, de deixadesa, de depressíó, de ràbia.

M'agraden també la ironia i la clau d'humor de les que et serveixes: potencien la vesant grotesca i miserable del personatge.

Una salutació!

Estil àgil i fresc. Història ridículament banal i sorprenentment transcendent alhora... Felicitats! No exagero si dic que és del millor que he llegit fins ara per aquí!!!