No sé on sóc

Un relat de: Capità Borratxo

Sóc aquí, envoltat del no-res. On sóc? No ho sé. Tot al meu voltant m'és estrany. Sóc conscient de les coses que m'envolten, però em són estranyes. Sé que camino per un carrer, que hi ha arbres plantats, i que un cotxe avança per la meva dreta, però no sé què és un carrer, ni un arbre, ni un cotxe, ni sé distingir la dreta de l'esquerra. Sento el meu cos i alhora sento que es mou sense mi. Penso i entenc que aquests pensaments parlen de mi. Però no sé on sóc. Fins i tot els meus actes em resulten estranys. Penso un acte, i immediatament i obedient el meu cos respòn, però jo no he volgut fer aquest acte. De fet, no vull escriure aquestes paraules, però aquí estan. Em sento traït pel meu propi pensament, per la meva ànima i pel meu cos. Hi ha d'haver alguna cosa més. Hi sóc jo. Però no sé on sóc. Arribo, o arribava, més ben dit, al meu destí. I esperava. No sé què és arribar, ni destí, ni esperar. Però vaig arribar al meu destí, i vaig esperar el meu destí. Vaig pensar en el futur, però el present el va convertir en passat. Era diferent. És diferent. El futur no era igual que el passat. El futur mai serà igual que el passat. I això que el meu cos va estar-se quiet, com els meus pensaments, esperant, esperant el destí, esperant el futur que havia pensat. Però ni el destí va ser capaç. Jo era allà. No sé on era. I el destí no em va trobar. L'he volgut cridar. Però no sé on sóc. Seguia sent conscient. Segueixo sent conscient. La pilota, la nit, els gols. El teclat, la pantalla, les paraules. No sé què és res de tot això, però en sóc conscient. I poc a poc, vaig anar tornant. I poc a poc, em vaig allunyant. A on? De què? No ho sé, al no-res potser, de mi potser. Em sóc un estrany a mi mateix, però no sé qui sóc. Perquè no sé on sóc.

Comentaris

  • M'agradat molt[Ofensiu]
    Mar Vercher Nieto | 21-04-2012 | Valoració: 10

    pareix que no tinga fi, em quede amb ganes de llegir més

  • Contrast[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-04-2008 | Valoració: 10

    Has fet un bon retrat d'una situació estranya però que puc reconèixer... és com un "dejà vu", saps? Tots hem sentit algun cop aquesta sensació absurda però ferma...

    En conjunt, el teu text , que té un llenguatge molt oníric, es mou entre el son i el malson, la consciència i l'estranyesa, la identitat i la irrealitat. Has aconseguit un bon contrast!

    Ei, gràcies per l'observació en el teu darrer comentari. M'ho vaig mirar i penso que tens raó. Agraeixo molt sincerament totes les aportacions que m'ajudin a millorar!

    T'envio una abraçada ben forta,
    Unaquimera

  • Molt bò[Ofensiu]
    Lucien de Rubempré | 07-09-2007 | Valoració: 10

    M'agrada la manera com el ritme del relat reforça la idea que vols transmetre. Comença semblant la descripció d'una situació més aviat deliniana, irreal. Però no és més que el surrealisme innherent a constatar l'autonomia de les nostres pròpies accions. Accions moldejades no per la pròpia persona sinó per l'entorn. Són externes a nosaltres. I si les nostres accions ens defineixen, però no s'originen en nosaltres, qui som doncs? No obstant anhelem un destí, un futur concret al que no som capaç de donar forma perquè el dia a dia ens ve donat.

    Toques punts molt actuals. Em dóna la impressió que el relat en primera persona podria ser perfectament del protagonista de "L'Estranger" de Camus (i de qualsevol de nosaltres)!

    Felicitats pel relat!

  • Sóc no sé on[Ofensiu]
    maconda | 06-09-2007 | Valoració: 9

    M'han agradat molt el ritme i la sonoritat del relat. I la frase "Vaig pensar en el futur, però el present el va convertir en passat" m'ha semblat genial, filosofia pura!

    Siau

  • magma | 17-08-2007

    hola. Moltes gràcies per comentar el meu relat. Jo sincerament no he tingut temps de llegir cap teu ja que acabo de arribar de vacances jejeje et prometo que la propera vegada et comento algun ;)

    petons de mâgmâ

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Capità Borratxo

61 Relats

131 Comentaris

55493 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
L'endemà d'aquella nit tot va ser nou. Però res no podria amb les seves ganes d'escriure. El capità va fotre's un bon glop d'aiguardent i obrí el llibre en blanc per la primera pàgina, tot escrivint:

"L'endemà d'aquella nit..."



Si voleu res, us deixo el meu e-mail:

rubenroca77@hotmail.com

Gràcies per tot! (sobretot per les correccions, comentaris, valoracions, etc.)