en aquest poema hi ha moltes coses que pots fer,
doncs fes-les,

i les altres, no t'hi trenquis el cap.


Al poema hi he trobat bones frases, però també moltes d'altres que s'han de retocar. El final no em convenç gens. Durant tot el poema vas deixant anar amb seguretat tot el que vols fer, i acabes amb aquesta mena "d'etcètera" poc aclaridor, jo faria més aviat "sempre he volgut fer allò que sempre he volgut fer", o una cosa per l'estil, però això ja és una opinió molt personal, i imagino que tindràs els teus motius per fer-ho acabar d'aquesta manera.

Leanan.

escrius preciós, Marc Freixas.

Leanan

Hola aina,
gràcies pel teu comentari i pels ànims. Si llegeixes "Revolució contra els indecisos", veuràs que, gràcies a la gent que em fa costat, estic fotent fora de la meva vida aquells que me la fan impossible.
M'ha encantat aquest relat, la visió de la nena és clavada, felicitats!

Leanan

Hola Ilargi Betea, moltes gràcies pel teu comentari al meu poema "No penso insistir". Mica en mica, estic fent fora aquella persona de la meva vida, és dur, però tinc confiança amb mi mateixa i sé que me'n sortiré.

M'he llegit uns quants poemes teus, aquest m'ha agradat especialment per la frase "fent l'amor amb els ulls", més que no pas la última, com han comentat, que trobo que hi desencaixa una mica -pel meu gust-, potser perquè sona massa a voler posar una frase final. De totes maneres, m'ha agradat, és curt però perquè no cal fer-lo més llarg. Escrius bé, felicitats!

Leanan

Hola Queca,

he llegit uns quants poemes teus, crec que escrius bé, però et trobo un petit defecte -pel meu gust-. Per mi la poesia, que he descobert fa poc, és alliberadora. Un raig de sentiments que, tal com surten, allà es queden. Com -i sé que no sona bé- una inmensa vomitada. Per això, sovint, el que escric no té cap mena de mètrica ni de rima.
He vist que en els teus poemes, sovint busques la rima, i una mètrica un mínim de coherent, i tot i que és una opció, a vegades noto versos una mica forçats -ajuda/puja-, i em pregunto si no seria millor, a vegades, evitar-la, deixar-te anar, i que surti com vulgui, que segur que sona bé.

En fi, era això, ja dic que cadascú té la seva manera d'entendre la poesia, que per això és poesia, només era una opinió.

I ànims per superar aquest amor, és dur però es pot fer, segur.

Leanan

Hola Manu, moltes gràcies pels teus comentaris.
A mi també m'ha passat que he estat enamorada de dues persones, però aquest no era el cas que estava descrivint. Crec que de qui em vaig enamorar -només per un instant-, va ser del record d'una persona que m'ha fet prou mal. De fet, per això et comento aquest poema, perquè m'hi ha fet pensar, perquè a vegades també necessito que ell desaparegui de la meva vida, que em deixi tranquila, -que desaparegui, sí, però només perquè em fa molt mal que no hi sigui-, però per més que ho intenti, no puc, i crec que sol això no es pot fer, o és molt difícil, o jo no puc.

ànims, i si et sents mai sol -com deies a "grapat de persones"-, no dubtis a dir-ho a algun amic/ga, que per això hi són.

Leanan

A veure...
a veure si ho entens.

DESAPAREIX!
No vull saber mai més res de tu.


Que no ho veus
que quan et recordo
no ho puc suportar?

I vull poder-ho suportar!

Però amb les teves mitges passes
(ara ballo cap a tu,
ara m'allunyo),
els meus esforços són inútils.

Dona'm l'esquena,
siusplau,
i no caminis,
corre!
ben lluny de mi.



On no et pugui veure.

no sé què et penses que fas,
avui,

posant un peu a dins.


Com ja t'he dit,
no penso insistir,

em nego a insistir,

i no cal que tu ho facis.

T'ho dic de debó.


Ves
a
prendre
pel
cul.


Dos camins,
ho entens?

un, el teu.


L'altre,
el meu.