Sóc i dessóc

Un relat de: Leanan

No sóc de pedra,
sóc de cartró
i em desfaig amb les llàgrimes.

Sóc i dessóc,
i encara em falten versos.

He buscat el déu
que sento darrere els insults,
però crec que no el vull trobar.

Sóc i dessóc,
i encara em sobren versos.

Tinc un món,
o vés a saber, potser dos,
o vint-i-tres cinquanta-quatre.

Sóc i dessóc,
i sempre em falten i sobren versos.

M'agrada escopir
i donar patades
quan la rebuda és un acte de reciprocitat.

Sóc i dessóc,
i el que no sóc, dessóc.

La meva hipocresia es mostra
quan apunyalo d'indiferència
els que no em són indiferents.

Sóc i dessóc
tot allò que sóc.

Comentaris

  • quetzcoatl | 26-04-2005

    Hola Leanan/Tiamat!

    He trobat molt bo aquest poema; t'animo a seguir intentant aquest estil, que la cosa promet. En tinc un de similar que es diu "curiositats del destemps" o alguna cosa aixi.

    una abraçada i fins aviat!

    m

  • molt bon poema[Ofensiu]
    subal | 09-01-2005 | Valoració: 10

    Jo no crec que aquest sigui un poema abstracte. Simlement és un poema d'algú que té molt inetrioritzat el què vol dir i li sobren paraules. M'agrada com disfressa el tema principal del poema, que és la hipocresia. El verb des-ser... si non é vero é ben trobato (o com es digui en italià estàndar) el trobo molt descriptiu de quan hom fa un exercici d'hipocresia.

    He vist d'altres poemes deLeanan, i crec que té caràcter , però potser li falta madurar. Al temps. Si aocnsegueix calmar el seu odi sense deixar la poesia, potser serà una bona poetessa en el futur.

    A Leanan li aconsello fervorosament la lectura d'una jove (gran) poeta catalana de la qual crec que pot aprendre molt; Núria Martínez Vernis. Si mai tens la oportunitat de veure-la recitar, per déu!, no te la perdis.

    Felicitats i paciència.

    Salut.