29-09-04

M'he assegut al racó més fosc del lloc més fosc,
a deixar caure quatre llàgrimes d'amagat,
a plorar versos i fantasmes.

Amistats podrides amb fills de puta
i amants massa plens de por.

Em queda odi dins uns ulls que mai han sabut odiar.

La força se m'escola entre els dits,
que queden tenyits de gris i de la sang de les ferides.

I no sé si el fugir sense res em faria valenta o cobarda.