Depressió per ser poeta

Vull quedar-me aquí asseguda la resta de la nit,
fins que els últims turistes vagin a dormir
i els borratxos ja no s'aguantin drets.

fins que pugui ignorar l'homenet del semàfor
i estirar-me durant minuts al mig del carrer,

fins que callin totes les veus
i les meves orelles només m'escoltin a mi.


Vull quedar-me aquí asseguda la resta de la nit,
pensant en res,
maleïnt-me i maleïnt el món
i així endinsar-me en una depressió de poeta barat.

per buscar, entre la tristesa,
algun vers que soni bonic,
que em faci saltar les llàgrimes
i sentir moviment dins del cor,
per guardar-lo,
mimar-lo,
i regalar-te'l.