Et donaria..

Un relat de: Leanan

Et donaria les mirades més boniques
que han guardat els meus ulls,
perquè no haguessis de veure,
sempre,
la mateixa paret.

Et donaria les veus més càlides
que han sentit les meves orelles,
perquè no haguessis d'escoltar,
sempre,
la mateixa infermera.

Et donaria les caricies més tendres
que han recorregut el meu cos,
perquè no haguessis de sentir,
sempre,
els mateixos llençols freds.

Et donaria tots i cadascun
dels petons,
abraçades,
i gestos amables
que m'han donat a mi,

si amb això pugués treure't,
ni que fos un instant,
l'angoixa que portes dins.

Comentaris

  • Et donaria un món...[Ofensiu]
    Xanxaneta | 15-05-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt aquest poema que evoca als sentits, perquè ens puguem crear una imatge mental de la situació, freda i depriment, d'una habitació d'hospital i de l'angoixa que sent la persona que jeu al seu llit.
    És un poema molt ben consolidat amb una estructura clara que es repeteix, unes paraules molt ben escollides i un final molt emmotiu.

    Felicitats Leanan! O hauria de dir Tiamat?