Traicionada, així és com em sento

Escric emprenyada.
Foradaré el paper.
L'estriparé.
Quedarà només un full estripat.

Estic emprenyada.
Em vareu traicionar.
Em sento traicionada.

Tu, sí, tu,
em vas utilitzar.
Diràs que no,
és clar.
Però és igual.
Així em vaig sentir jo.

Tu altre, sí, tu,
em vas deixar sola.
Diràs que no,
és clar.
Però és igual.
Així em vaig sentir jo.

Sou uns fills de puta.
Em vareu traicionar.
I amb la més bona intenció del món!


Quins collons.


No us penseu,
però,
que per això us escapareu d'aquest llapis,
que he ben afilat
només per vosaltres dos.


Per què veieu què m'heu fet?

Vessar llàgrimes
darrere cadascuna
d'aquestes putes paraules que escric.

A vegades voldria que,
cada llàgrima que vesso per vosaltres,
fos com àcid
caigut a la vostra pell.

I és que estic molt emprenyada.

Cabrons, els dos.
Fills de puta, els dos.
Mamons, sí, vosaltres,
tots dos.


I ara,
que ho veieu què m'heu fet?

Tinc pànic
a confiar,
a plorar,
a estimar.

Perquè em vareu traicionar.
Direu que no,
és clar.
Però així em vaig sentir jo.
Així em sento encara jo.

Estic tan emprenyada
que crec que estriparé el paper
i us el fotré pel cul,

fills de puta amb bones intencions.