Començo a estar una mica tipa de tu

m'acabo d'adonar que aquest poema és molt antic, jeje. sóc un despiste de persona. No se com és que pensava que era l'últi que havies publicat, com que fa poc que estic per aquí encara m'extravio....
....

Crec que aquest poema té una peculiaritat respecte als altres que havia llegit de tu fins ara i m'agrada.
Tot i que no deixa de tenir el rerefons que hi ha a tots els teus poemes, que mostra la teva força i el com actues i vols actuar davant les situacions de la vida.
La diferència és que aquest poema no té el mateix to "despreocupat", aquí marques el teu espai davant l'altre. La teva necessitat i dret de desvincular-te d'aquesta relació, demanes respecte.
Transmets molta maduresa, saps decidir i ets molt forta.
Un abraç energètic

Un relat contundent.

I de vegades, és cert, val més així. Si veus que les coses ja no funcionen, el millor és intentar aturar-les. Posar un punt i final.

I malgrat la duresa de les paraules, o la sequedat de les afirmacions que hi fas... s'hi endevina un lleu dolor soterrat... perquè tot comiat comporta un trencament de la memòria.

Però tens raó: si ja en comences a estar tipa, el millor és dir:

Torna al teu món,
I no en surtis més.

Una abraçada,

LLIBRE

PS.- Demà ens donaràs el BON DIA????

Que tothom sigui capaç d'estimar-se a sí mateix tan com per dir adéu a algú que ens ha importat.

Entre línies m'ha semblat veure mal, ressentiment, però ja n'hi ha prou! Li dones un gir i clames per la teva llibertat i la teva felicitat.

Em sembla genial!!

Una abraçada.

Salz.

Així m'agrada, que plantis cara als fantasmes i els engegis a... (on sigui :P). Vals molt, no ho oblidis mai, qui no et mereixi que s'aparti del teu camí que has d'agafar embranzida per poder volar ben alt!
Per cert, tot i que jo també prefereixo escriure sense rimes ni mètriques que empresonin els meus sentiments, trobo que voler utilitzar-les és ben respectable, de fet trobo que és una opció valenta perquè és una dificultat afegida expressar el que vols ajustant-te a unes síl.labes concretes i paraules que lliguin entre elles. En resum, que tant se val els recursos que utilitzem, el més important és que fem arribar el nostre missatge, i vosaltres dues ho feu (cadascuna a la seva manera).

Una forta abraçada nineta!

Hola Queca,

he llegit uns quants poemes teus, crec que escrius bé, però et trobo un petit defecte -pel meu gust-. Per mi la poesia, que he descobert fa poc, és alliberadora. Un raig de sentiments que, tal com surten, allà es queden. Com -i sé que no sona bé- una inmensa vomitada. Per això, sovint, el que escric no té cap mena de mètrica ni de rima.
He vist que en els teus poemes, sovint busques la rima, i una mètrica un mínim de coherent, i tot i que és una opció, a vegades noto versos una mica forçats -ajuda/puja-, i em pregunto si no seria millor, a vegades, evitar-la, deixar-te anar, i que surti com vulgui, que segur que sona bé.

En fi, era això, ja dic que cadascú té la seva manera d'entendre la poesia, que per això és poesia, només era una opinió.

I ànims per superar aquest amor, és dur però es pot fer, segur.

Leanan