quina mució, i com acaba? segur que bé, segur que al final sortia la idea... com aquell queixal de llet que te'l vas remenant amb la llengua fins que al final es desenganxa.

Et llegeixo, I m'encantes, encara.

entre exàmens i tests anònims
entre psico-ferides endins que toquen la moral
entre moments de necessitat, enyor i intensitat de vida
entre tu, i jo
jo, i tu
separats per una coma

entre examens i tests anònims
entre psicoferides endins que toquen la moral
entre moments de necessitat, enyor i intensitat de vida
entre tu, i jo
jo, i tu
separats per una coma

Quina enveja ser tu... quanta boniquesa i que gratuïta.

És mol guai, i no sé del tot el significat. pro és mol guai

la teva vida, et felicito tot el que t'envolta i els teus ullets que en troben la part més enriquida. T'ho felicito tot, perquè sí encara que no sàpigues ni jo ju tu ni per què ni per quan ni per com. Et felicito la teva macura, que n'és, i molta.

quan no saps què et passa, i una brisa remou el teu estómac
quan no et reconèixes ni al teu propi espill
quan la vida et diu més però tu respons prou
què et queda?
quan no pots ni defugir la teva mirada amarga,
resposta de pensaments
malgrats i desafiants,
ni tan sols tu, els pots comprendre

m'ha inspirat. Moltes gràcies

Que bonica que és la tristesa, no trobes?

Gràcies

un enveja fer-se mal entre les paraules i les lletres i les frases i els universos que més punxen.

Tots anem cap a l'autodestrucció. No estem sols.

Sara...

Jo l'hi dic aixi

I m'ha agradat molt el final, també. És el que havia de passar.

Oh, és que me l'he imaginada MOLT maca, la Laia

Oh que maco!

Boniquissim! i tant, quin bon dia, i qui ho diria!