Pensant

Un relat de: plouifasol

Estirada sobre el llit. Pensant, refelexionant, recordant. Aquella història. De com va començar, com va continuar, i com va acabar. Recordo totes aquells nous sentiments del principi, de felicitat, de novetat, i també de dubtes. Que si negre, que si blanc...

Tot eren preguntes davant aquesta nova situació, no sabia què fer, ni com actuar, ni què dir. I tampoc, va fer falta, tot va sorgir d'una manera natural i ràpida. Massa ràpida i tot.

Al nus de la història, era el moment de la il·lusió, dels projectes, de la felicitat total, de gaudir-ho tot al màxim. La gent del meu voltant va notar un canvi en mi, però jo no vaig notar res, només estava més feliç.
Però, la felicitat no dura eternament i un dia, de sobte, tot va acabar.

Em vaig desmuntar, i vaig pensar. Massa, vaig pensar. Només em vaig permetre estar així pocs dies. I quan van passar, vaig recuperar el somriure i l'activitat.

I ara, segeuixo estant trisa, sí, però no tant. Li segueixo donant voltes, però no tant.

Només em queda el dubte, de no saber com recordar aquesta història, si amb un somriure a la cara, o una llàgrima a l'ull.

Comentaris

  • AiDuS | 25-04-2007 | Valoració: 9

    Somriu, dona, somriu!
    Va ser una bonica experiència? Doncs això val més que un 'trist' final!

    M'encanta com escrius... :P Encara no t'havia vigilat de prop, jo...

    Besos!

  • pensant[Ofensiu]
    Bolet | 21-04-2007 | Valoració: 10

    De vegades cal somriure-li a la vida encara que ella no ens somrigui a nosaltres,

  • Azalea | 18-04-2007

    Queda prohibit recordar sense somriure. De què et serveixen els bons moments, sinò per recordar-los en els moments tristos (o no) per fer-te'ls reviure i somriure de nou, i pensar en el munt que et queden per endavant?
    Plorar és massa fàcil ;)

  • M'agraden[Ofensiu]
    Roget | 04-04-2007 | Valoració: 9

    M'agraden més els somriures, però les llàgrimes d'enyorança tampoc estan malament segons quin moment.

  • Sempre he pensat;[Ofensiu]
    L'anònim GharN | 04-04-2007

    Que bonica que és la tristesa, no trobes?

  • festuquet | 01-04-2007 | Valoració: 9

    Sempre és preferible recordar la part bona de qualsevol història, posa el somriure a la teva vida! ^^

    M'ha agradat la reflexió! :)

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: