Pensant

Estirada sobre el llit. Pensant, refelexionant, recordant. Aquella història. De com va començar, com va continuar, i com va acabar. Recordo totes aquells nous sentiments del principi, de felicitat, de novetat, i també de dubtes. Que si negre, que si blanc...

Tot eren preguntes davant aquesta nova situació, no sabia què fer, ni com actuar, ni què dir. I tampoc, va fer falta, tot va sorgir d'una manera natural i ràpida. Massa ràpida i tot.

Al nus de la història, era el moment de la il·lusió, dels projectes, de la felicitat total, de gaudir-ho tot al màxim. La gent del meu voltant va notar un canvi en mi, però jo no vaig notar res, només estava més feliç.
Però, la felicitat no dura eternament i un dia, de sobte, tot va acabar.

Em vaig desmuntar, i vaig pensar. Massa, vaig pensar. Només em vaig permetre estar així pocs dies. I quan van passar, vaig recuperar el somriure i l'activitat.

I ara, segeuixo estant trisa, sí, però no tant. Li segueixo donant voltes, però no tant.

Només em queda el dubte, de no saber com recordar aquesta història, si amb un somriure a la cara, o una llàgrima a l'ull.