T'enyoro

Un relat de: plouifasol

T'enyoro.

En cada nit de lluna plena i plena d'estrelles, en tots els capvespres dels diumenges...

T'enyoro.

Quan no hi ets al meu costat, agafant-me la mà quan et necessito, consolar-te quan tu ho necessites...

T'enyoro.

I encara no sé per què. No ens em vist mai. No em parlat mai. No em coneixes, no et coneixo, i tot i així...

T'enyoro.

Espero que un dia ens trobem, desconegut...

Comentaris

  • L'anònim GharN | 19-03-2007

    Sara...

    Jo l'hi dic aixi

  • Aquest poema...[Ofensiu]
    Arbequina | 25-01-2007 | Valoració: 10

    és molt profund. Ja fa temps (i permet-me que em desvïi de la poesia per endinsar-me a la reflexió), ja fa temps, deia, que m'he adonat que l'amor (i permet-me també l'us d'aquest mot) és una predisposició: primer s'està enamorat, després se li dóna forma, veu, mirada, nom... és a dir, es troba la persona que encaixa en aquell enamorament...
    Un poema que m'ha encantat, com si se m'hagués llegit el pensament.

    Una abraçada ben forta.

    Arbequina.

  • Yuna | 03-05-2006 | Valoració: 9

    "Espero que un dia ens trobem, desconegut..."

    Segur que existeix... t'ho dic per experiència. Una petita frase com aquesta, no pots ni imaginar-te tot el que m'evoca just en aquests moments.. Un relat que m'ha arribat ben endins.. tendre en cada paraula i ple d'il·lusió.

    Gràcies.
    Yuna

Valoració mitja: 9.33