Cercador
T'enyoro
Un relat de: plouifasolT'enyoro.
En cada nit de lluna plena i plena d'estrelles, en tots els capvespres dels diumenges...
T'enyoro.
Quan no hi ets al meu costat, agafant-me la mà quan et necessito, consolar-te quan tu ho necessites...
T'enyoro.
I encara no sé per què. No ens em vist mai. No em parlat mai. No em coneixes, no et coneixo, i tot i així...
T'enyoro.
Espero que un dia ens trobem, desconegut...
Comentaris
-
L'anònim GharN | 19-03-2007
Sara...
Jo l'hi dic aixi -
Aquest poema...[Ofensiu]Arbequina | 25-01-2007 | Valoració: 10
és molt profund. Ja fa temps (i permet-me que em desvïi de la poesia per endinsar-me a la reflexió), ja fa temps, deia, que m'he adonat que l'amor (i permet-me també l'us d'aquest mot) és una predisposició: primer s'està enamorat, després se li dóna forma, veu, mirada, nom... és a dir, es troba la persona que encaixa en aquell enamorament...
Un poema que m'ha encantat, com si se m'hagués llegit el pensament.
Una abraçada ben forta.
Arbequina. -
@-@[Ofensiu]Yuna | 03-05-2006 | Valoració: 9
"Espero que un dia ens trobem, desconegut..."
Segur que existeix... t'ho dic per experiència. Una petita frase com aquesta, no pots ni imaginar-te tot el que m'evoca just en aquests moments.. Un relat que m'ha arribat ben endins.. tendre en cada paraula i ple d'il·lusió.
Gràcies.
Yuna
Valoració mitja: 9.33