S'hi ha fet un racó

Conscient, o potser inconscientment, la manera de fer les coses va canviant. Mirant enrere; les coses no han canviat tant, des de llavors, però ara que no hi és, durant un temps almenys, recopilo notetes que m'he anat ficant al cap, com desades per ençà, com testimonis del que hi havia, com avisadors de que no vindré a sopar o de que el jordi s'ha quedat a dormir. De dormir, que no recordo les carícies de quan estava ja adormit, però m'agrada sentir-les ara que no hi és.
Els crusants ara que ja és istiu i coses normals enmarcades em sembla ja per tota la vida.
No és un moment per plorar, no ho és tampoc per estar eufòric. No és un mal moment, tampoc un de millor. I així, mentre faig coses del dia a dia, mentre m'endreço una mica les coses, apareix en els racons menys esperats, en un raconet petit de la cantonada de la sala, amb els peus arraulits i tocant amb el dit una sargantana que ha reviscut i es fica pel seu braç tot dient: que puc? eh, que puc?
I ja que m'he acostumat a veure-la allà, dins les meves coses, us diré que m'agrada. S'ha fet un racó al meu dia a dia, i estic content.