Cercador
TaRonGeS i CArXofes
Un relat de: betixeliTaronges i carxofes. Una bona combinació, avui les he vist de costat, en caixes separades però a tocar l'una de l'altra, feien un color molt bonic, allà, a la parada del mercat. Veus, això és tan senzill de dir: és bonic, doncs m'agrada, i ja està, no cal preguntar-se perquè, ni des de quan, ni què passarà si em deixa d'agradar...tan de bo tot fossin taronges i carxofes.
Comentaris
-
simplement[Ofensiu]clariana | 04-09-2007
genial.
Les coses sempre són tant senzilles com el teu relat, el problema és que no ens ho podem creure.
Si ho volem tot poden ser naps i cols ;-)
gràcies per llegir-me, jo tabmé t'he descobert i m'agrada com escrius!
clariana -
uo![Ofensiu]Carabassa | 26-03-2007 | Valoració: 8
Quina visió més mediterrània de l'estètica. La bellesa és simple, sempre ho cregut.
...mmm...Taronges i carxofes... si hi hagueren també albergínies ja seria l'hòstia! -
Estic d'acord.[Ofensiu]champagnesheik | 26-03-2007
No importa rés excepte l'estètica de tal imatge. Però, es deve dir que el sabor de els dos produïts juntos és important per a contemplar també. Seria fastigós, no?
-
La cosa[Ofensiu]Roget | 26-03-2007
La cosa consisteix en intentar convertir-ho tot en taronges i carxofes.
-
En xocolata desfeta[Ofensiu]L'anònim GharN | 19-03-2007
Oh que maco!
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
90983 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten