Colacao

Un relat de: L'anònim GharN

Vols fer un colacao?

Els records... sí, sabeu què fan els records? tota aquella colla d'imatges que ens pensem que hem viscut? ens fan mal! I perquè, doncs perquè sí. Moltes vegades es recorden coses i sobrevenen les llàgrimes. Sobrevenen perquè el pensament primer és dir-te a tu mateix que tot allò que recordes, eren temps millors. Que coi, que que no seràs mai tan com eres abans. I això fa por. Això acollona, amics meus. I el pitjor de tot és que no pots fer-hi res. Però pitjor que el pitjor de tot és que un cop comences a recordar, un cop comences a mirar fotos antigues, videos d'abans, escenes pràcticament eliminades del teu cap, no pots parar. I no VOLS parar.

Tot això ho dic perquè no m'agrada que jo mateix em manipuli la realitat, però la veritat és que penso en tu. Sí, saps?
Penso que no sé com et recordaré, i això em contreu l'ànima. Perquè tot s'acaba, senyores i senyors, tot s'acaba; estem condemnats a viure una vida EFÍMERA. I diuen: doncs viu-la intensament! i NO! no, no, no! Viu-la com sàpigues, viu-la com puguis i sigues il·lusòriament feliç.
I doncs, com et recordaré? perquè un cop tot s'acabi, que irremeiablement tindrà final, és l'única cosa que em quedarà, de tu. I que trist.

Però tornem-hi: Vols fer un colacao, amb mi?

Oh, i és que en realitat t'estimo, i no me'n vull estar. En realitat em vull fer il·lusions, sí, de que tot serà tan bo com ho ha estat sent fins ara. Que tot anirà calçat al meu peu. Que sí, que sí, i que no et vull recordar, sino viure't. Fins que te m'acabis.

I sí, vull fer un colacao. Abans d'anar a dormir.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de L'anònim GharN

L'anònim GharN

35 Relats

112 Comentaris

43508 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Els núvols de pluja i de llamp queden pertot arreu, al meu voltant. Llamp que ens espanta i ens fascina, núvols que alhora prometen dur i endur-se els pitjors malsons que tinguem. La pluja ens ajuda a dormir, i després d'acompanyar les nostres veuetes que pensen i es tornen vives, després de deixar el planeta dels somnis aleshores ens llevem, i de tornada a la rutina ens pensem que tot serà per sempre. M'agrada mirar els teus ulls, al metro... són... són com els núvols de pluja i de llamp.

Jordi

Aquí hi teniu moltes més coses meves, tot i que no sempre en català... coses del guió.
Núvols de pluja i de llamp

O bé, si voleu dir-me quelcom, jordi.gharn@gmail.com