Cercador
Un grapat de versos per explicar-me
Un relat de: betixeliSoc retalls de cabell deixats caure sobre la pica,
com pluja d'embolcall de coco, degotant, de mica en mica.
Sóc escaragols i altres animalons, un Frederic dins d'un pot i urpes poc entrenades.
Sóc desmobilitzada, bicimobible, impermeable!
Visc entre índex i polze, cap ajagut sobre el colze, ull aclucat,
buscant un enfoc més agut, més acurat.
Precisió a distància, meandres entre els dits del peu,
utilitzant com a pissarra l'aire, el temps i la veu.
Entre el boli i el món hi ha un món: les paraules.
Entre les paraules i el món hi ha un món: jo.
Comentaris
-
L'escriptor mediocre | 01-08-2007
L'altre dia vaig llegir-lo, però avui no me n'he estat de comentar-lo.
M'ha agradat. És una gran descripció, una mica diferent, però és això el que li dóna força.
De fet, a mi tampoc m'agraden els poemes d'amor romàntics fins al moll dels ossos que a vegades se'm fan insuportables... encara que sovint n'escric. Ens movem per contradiccions.
L'escriptor mediocre -
Gràcies![Ofensiu]les llunes de l'Eva | 29-07-2007
Moltíssimes gràcies pel teu comentari! M'anima. I més quan ve de tu. He estat llegint les teves paraules i m'han embolcallat.
Felicitats! -
Gràcies![Ofensiu]les llunes de l'Eva | 29-07-2007
Moltíssimes gràcies pel teu comentari! M'anima. I més quan ve de tu. He estat llegint les teves paraules i m'han envolcallat.
Felicitats! -
Et felicito[Ofensiu]L'anònim GharN | 11-07-2007
la teva vida, et felicito tot el que t'envolta i els teus ullets que en troben la part més enriquida. T'ho felicito tot, perquè sí encara que no sàpigues ni jo ju tu ni per què ni per quan ni per com. Et felicito la teva macura, que n'és, i molta.
-
TOTS EL QUE ESCRIBIM[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 11-07-2007 | Valoració: 8
TENIM EL NOSTRE MON, UN MON DE LLETRES I UN MUNT DE LLETRES... PER AIXÒ ENS SURT TOT EL QUE VOLEM DIR TANT BONIC. MOLT XULO EL TEU GRAPAT DE VERSOS. REP UNA ABRAÇADA.
l´Autor
113 Relats
295 Comentaris
91758 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten