Sonoritats (macedònia i carquinyolis)

Fulles caigudes sobre carquinyolis damunt d'un plàtan daurat.
Pastís de poma i agules clavades als pulmons, sortint respirar.
Infinitat de sorolls, a l'esquena entre vèrtebres, damunt l'estómac.
Fines mesures del bé i del mal, ponderades amb les mans.
Verds i fregits en forma d'estrella, i els estels fugaços variats pel vent, senyor gregal, tot enfadat.

Lluentes llunetes que miren cargolades en filferro. Bonics sons, pasqües fetes d'ou, i rovells de color carbassa.
Pipes pelades amb obrellaunes, gemecs incontrolats del bebè, que vol xarrupar del mugró.
I els biberons mai descuidats, a part al racó, a punt de ser quasi un mitjó.
Infusions de coses no infusionables; per exemple, un petó.
Pilotes alades, carn de vedell i mosques, moltes mosques.
Cianur en vena, o no.
Simpàtics gnoms de jardí, que et saluden en entrar.
Figuretes de plom, desades i amb pols-sucre glacé quasi talc.
Idil·lis en roques, i roques rossegades del cel i per la mar.

Finalment, llanegues i bassalt, junts formant parella. Sonoritats