Un terç de poema amb quatre explicacions

Un relat de: betixeli

A pas de tortuga excursiono cap al llit,
(i un cop m'hi instal·lo m'adono atordit que)
cap de les passes ha tingut sentit.
I mentre la meva ment jau arraulida en algun racó de món,
jo deixo que el dia mandregi (cap per avall, si vol).
Al cap i a la fi,
tan se val,
si sabent del cert que mai aniré més enllà d'un terç (de poema),
m'abraço els peus,
ara encara més freds,
i canto en veu baixa (per no despertar els malsons),
a l'espera d'algú que apagui el llumet abans no marxi el mon.

Comentaris

  • Em manquen explicacions[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-01-2009 | Valoració: 10

    Et llegeixo i em manquen explicacions. Potser més de quatre. També gaudeixo de la recerca de les meves explicacions.

  • ostres[Ofensiu]
    Daniderch | 05-01-2009 | Valoració: 6

    Com sempre, Betixeli, em creas unes metafores tan dolçes com suaus al meu tacte. Al meu parer és el teu fort. La resta... tens coses millors escrites.

  • "Clic"... Fosc.[Ofensiu]
    Manel Mula Ferrer | 16-11-2008

    Ep!

    Aquest poema és molt curiós... Si més no, és original.
    És el que té comentar, com un boomerang, qui comentes et comenta (o no).

    Tornant al poema... Té alguna cosa d'interessant, alguna cosa que t'atreu... No sé, té una forma gairebé de conte al principi i deriva en alguna cosa més que un conte per adults...

    Enhorabona, que m'agrada.

  • Per si no ho sabies[Ofensiu]
    L'anònim GharN | 31-10-2008

    Et llegeixo, I m'encantes, encara.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

113 Relats

290 Comentaris

87757 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.