Sonàmbul

I ella ja no es llevava, sinó que s'adormia cada vegada que s'aixecava del llit; explorava les zones més recòndites del seu jo-oníric i d'aquesta ciutat ennuvolada per la boira espessa que separa el món adormit del despert. I si obria els ulls tot s'enfosquia; els intentava obrir per veure'n millor els detalls d'aquell transformat paradís i no hi havia manera, tot marxava si volia acostar-s'hi de la manera habitual. I aprengué a capgirar la truita, a tancar els ulls per veure-hi millor, sense vel, aquell món que li venia adaptadament implantat en els seus pensaments-vivències. Redefinia el món que l'envoltava, les cases eren del color del dia que s'havia adormit i tot anava diferent a com ho havia vist fins ara i veié que era tot meravellós i decidí que aquell seria sempre el seu lloc, que des d'aleshores ansiava l'hora d'anar a dormir per, havent-se llevat a l'altra cara del mirall, canviar els notícies dolentes que llegia en el seu oníric-diari cada dia allà, a l'altra punta de la realitat. On tothom era feliç