El relat mai escrit

que és precisament quan no pots més, quan la son s'apodera del cos i de la ment, que arriba la inspiració, i llavors...t'adorms! L'endemà recordes vagament que vas tenir una bona idea però... quina era?? Jojojo! Molt bo, i molt real!

I Original!
Escriure sobre la dificultat d'escriure quan sembla que a inspiració s'escapa de les mans.

M'ha recordat a uns relats meus que es titulen"Carta urgent a la meva inspiració" i "Un full en blanc, una mà que no sap què escriure".

Una forta abraçada!!


Anna

Boníssim relat!!! Per cert, estaves mig adormida quan el vas escriure??n ;)

En aquests moments em sento plenament identificada amb les teves reflexions sobre les paraules que es resisteixen a sortir de la ment amb claredat.
Molt bo el teu petit/gran assaig, betixeli.
Una abraçada.
Mercè

...desprén que els relats no escrits també donen origen a relats escrits.
Talment com el lluç fregit que es mossega la cua.
Salut i rebolica!

quina mució, i com acaba? segur que bé, segur que al final sortia la idea... com aquell queixal de llet que te'l vas remenant amb la llengua fins que al final es desenganxa.

tota la raó, caldria inventar una mena de robot que ens llegís els presomnis, les històries increïbles que se'ns acuden just abans d'entrar en el territori inabastable de Morfeu.

També m'ha agradat molt el que dius a la biografia: "al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat". Suposo que és per això que molts escrivim, i tu has sabut expressar-ho d'una manera meravellosa.