m'encanta quan dius que hem d lluitar per ser lliures,és cert.No ens podem quedar de braços plegats,hem d'obrir els ulls encara que ens dolgui i ens costi,per poder veure le crua realitat que ens envolta!!un merescut 10 x tu!

jo també he viscut una situació molt similar,i tampoc ha tornat. És molt tendre,però molt dur. No deixis d'escriure!

t'entenc perfectament en tot el que has dit. Jo,llegia frase rera frase,paraula sobre paraula,i anaves calcan pràcticament tot el que ara porto per dins. A mi se'm va morir una persona què estimava moltíssim,molt molt molt propera a mi,farà cosa de pocs mesos. I com ja he dit, m'he sentit molt identificada i sobretot m'has emocionat quan relataves que t'encantaria despertar i sentir que només ha estat un mal son,però,puta realitat. Doncs aquí m'has clavat del tot. No deixis de transmetre els teus sentiments i compartir-los amb qui t'estima. Desde aquí la meva més sincera abraçada,i creume,la Mariona mai us oblidarà.

ajajajajajajjaa pot ser una bona crítica per assenyalar que als xats el 80% tot és mentida :P petonssssss!

es nota que en tens 17 anys..jo tink 15 i tristement les he viscut de molt aprop,situacions smblants :__( petoneeets!(lu d vero y monika best friends 4ever genial!!)

jajajajaja m'ha fet gràcia la manera que tens d'enfocar el tema. Jo m prenc l'autoestima amb molt d'humor,abans d q se'n riguin d mi,m n'en ric jo mateixa i així acabem abans! petonets!

parelles què trenquen i que es fan.C'est la vie! m'agrada com escrius,jo tb stik fent capítols ara.Penso que escriure una història mitjanament llarga es podria fer pesada!No deixis d'escriure sobre l'Aina,és molt tendre i real la història! petons!!!!!

jajajaja no he pogut contenir-me el riure!!Pobreta,ella convençuda de que el seu Felip es meravellós i ja veus tu..Em fa certa pena aquesta dona,no és un cas fictici del tot.Tot i així m'ha agradat l'humor sarcàstic :P petons!