Record d'un matí d'estiu (II part)

Ell tenia la boca oberta. La miraba com caminaba i li queia la baba. Era molt bufona,i feia goig veure el cabell ros moventse al caminar. De cop i volta va aturar-se. Va remourse la butxaca,i va treure unes claus.
si si si si!!!!!potser viu aquí aprop!!!!-Pensaba el nostre noi.
Però no. Les va agafar amb la mà dreta,i amb l'esquerra va agafar les dues bosses. Va desapareixer per la vorera de sota el balcó d'ell. "MERDA!" va exclamar ell. Va sortir disparat del balcó,sense agafar camisa va baixar a corre cuita per les escales,en 2 minuts era al carrer. La va buscar per tots dos cantons. però no hi havia rastre de la noia. Va córrer per a on creia que havia marxat,va seguir corrents uns 10 minuts,fins arribar a la travessera que s'omplia de gent i de tràfic i va aturar-se. El cor se li encongí com si d'una esponja mullada es tractés. Quan tornava,amb el cap encongit,només arribava a pensar en la llum d'els ulls d'ella. com es dirà,i d'on ha sortit? es preguntava.. serà catalana? potser extrangera? i a què tindran gust els seus llavis? PLAM! va xocar contra un home ben vestit i amb maletí,home de negocis. l'home el va escridassar però ell va continuar el seu camí,decebut.

Ja havia passat una aburrida setmana desde què el seu cor havia bategat per últim cop d'amor.No l'havia oblidat,es passava les nits donant-li voltes,una cara difícil d'oblidar. Als seus somnis s'imaginava suat,mullat,a sobre d'ella,desenfrenat de la més intensa passió,besant-la per tots els racons del seu cos,l'agafaba i la obria de braços,li seguia mossegant el coll,com si d'una lluita de llops es tractés,ella només era capaç de deixar anar gemecs,petits crits que s'ofegaven amb la boca d'ell,que tornava a ficar-se a dins de la d'ella. De sobte va despertar-se,tot suat,amb una mica de nervis,i intentant separar la realitat del somni. Es va desvetllar del tot i va mirar el rellotge.Les 5 de la matinada,encara.. Va vestirse amb el primer que va trobar i va baixar al carrer,sense que els seus pares el sentissin. va tancar els ulls i va notar l'aire a la cara,un aire que l'acariciaba com si de la noia dels seus somnis es tractés. Va caminar fins al punt exacte a on l'havia vist per primer cop. va tocar el terre amb la punta dels peus. va caminar una mica més i es va asseure a un banc proper. i allà va passar la nit..sol,però amb ella sempre present.

Un cop al cap el va despertar,va obrir els ulls i va veure un parell de nens petits que fugien corrents rient,amb un martell de plàstic a les mans. Es va gratar el cap, es notaba cansat i pesat. La llum del sol el va cegar,i els crits i la xerrameca de la gent de bon matí el van fer aixecar-se confós i mirar al voltant. Recordaba que la nit anterior s'havia assegut al banc,en front del reflexe d'ella, i soposadament s'havia adormit. Va caminar entre la gent que venia del mercat,i es disposaba a tornar a casa. Caminava encongit, va tossir un parell de cops, i unes noies assegudes a un banc del costat se'l miraven,realment cridaba l'atenció un noi tan jove i ben plantat. Es va netejar els ulls, encara esparveïts pel sol, i d sobte va tornar a xocar amb algú. Va continuar el seu camí quan va sentir que darrere seu la persona amb qui s'havia estampat minuts abans cridaba: "joder!podriais ir con un poquito más de cuidao,los catalanes" era una veu jove,amb un to una mica..andalús? una poma li va arribar rodolan al peu. En girar-se va veure tota la compra tirada per terre. I un rostre molt conegut recollint-lo.