Lletja

Un relat de: Airin

De vegades, ja les té, aquestes coses, la vida. Neixes lletja. O lleig, que també n'hi ha, d'homes lletjos, bufa si n'hi ha!!!
No és pas tan difícil, de fet. Néixer lleig és més fàcil que néixer guapo, no? Jo penso que si. Llavors, en som bastants, de gent lletja. Molts, de fet. I no per això deixem d'estimar, i de ser estimats, i treballar, i ser feliços. Hi ha gent que no ho porta bé, això de ser lleig, mira. Els agafen traumes i ploren molt sovint. D'altres, ho porten amb més gràcia i en fan bromes i tot, de vegades amb massa mala llet, tot s'ha de dir, però mira. A més, no tothom et veu lleig!!
La mare, per exemple, i el pare, sempre dels sempres et veuran com la persona més guapa d'aquest món. Jo crec que fins i tot més guapa que la Elizabeth Taylor o la Nicole Kidman. O la Claudia Schiffer, també. Guapissima, amb moltes esses.
I ja no diguem la parella. Al principi, quan us vau conèixer, eres més lletja que un pecat. Preferia mil vegades més la teva millor amiga, aquella que té les tetes tan ben posades. Però quan el vas consolar perquè estav molt trist ja que acabava de tallar amb la teva millor amiga, la de les tetes ben posades, et va trobar un no sé què que el va empènyer a casar-se amb tu, coses de la vida. I encara que ell no sigui una preciositat i més aviat faci panxa, coi, tu el trobes l'home més sexy del món. Com pot ser? Es pregunten les teves amigues. És clar que tu et preguntes el mateix del Francesc, marit de la Maria i de l'Octavi, xicot de la Tània.
Ara, senyores, senyors, no ens enganyem... Quan apareixen per la tele el George Clooney, el Brad Pitt, l'Orlando Bloom i tot el reguitzell de nous artistes, femenins i masculins, bé que ens n'oblidem, de l'Octavi, la Tània i la Mare Teresa de Calcuta! Siguem sincers... i sinceres.
Si algú afirma que la bellesa interior és molt més important que l'exterior, que faci una prova:
Penja a la paret un póster de l'home o dona que t'agradi més i posa-hi al costat la teva parella. A no ser que siguis el Michael Douglas o la Victoria Adams, em sembla que puc estar segura de cap a on mirareu.
I així quedarà confirmat el que ja sabiem: La bellesa interior és important, si no dic que no, però uns bons pectorals, els ulls blaus o el cul ben posat, compensen.
Així que els que tenen la sort, que l'aprofitin. I la resta dels mortals, que intentin ser feliços, que aviat és dit però costa massa!!


Comentaris

  • boníssssssssssssssssssim[Ofensiu]
    Jou | 24-03-2005 | Valoració: 8

    jajajajaja m'ha fet gràcia la manera que tens d'enfocar el tema. Jo m prenc l'autoestima amb molt d'humor,abans d q se'n riguin d mi,m n'en ric jo mateixa i així acabem abans! petonets!

  • la bellesa...[Ofensiu]
    Capdelin | 16-03-2005 | Valoració: 10

    ja ja ja... m´has fet pixar de riure... tens una forma d´escriure meravellosa... dius el que vols dir d´una manera que no fereixes ni dramatitzes... perquè ja el tema de ser LLETJA o LLEIG, ja és prou traumàtic com per encara descriure´ho amb més tragèdia... tu hi poses gotetes, pinzellades d´humor... que fan que fins i tot et sembli natural el fet de ser lleig o lletja... fantàstic! m´encanta com escrius... i deixes en els teus relats una dosi immensa d´humanitat que fa la vida més lleugera...
    "la bellesa està en l´interior", bonica frase llegendària ja... però, cony! està tan amagada a l´interior que ningú la veu ja ja ... mentre que l´altra bellesa, l´exterior, aquella de les tetes tan ben posades etc... sí que es veu... i massa!
    felicitats, amiga... et seguiré llegint... perquè jo també sóc del teu clan = l´HUMOR en la vida...
    un petonàs i una abraçada!!!
    i gràcies pel teu comentari, wapíssssssssima! ( amb moltes "esses" ) je je