Suposo que ets de la vall o que hi tens lligams forts.

No m'agrada això de posar nota, i per això no en poso.

Fora d'algunes expressions una mica impròpies del lèxic d'una persona gran i rural ( com allò d' "objectiva i neutra") i poc lèxic de la varietat lingüística de l'Alt Urgell que fan perillar la creació del personatge, i tret d'algunes errades ortogràfiques o gramaticals (que crec que també cal treballar) la narració és prou ben estructurada i l'atmosfera meravellosa.

Felicitats!

Sé que no hi ha a l'escrit judicis de valors socials perquè el personatge no és gens autobiogràfic, però no puc estar-me de fer-ne un:
la política territorial d'aquest país és nefasta, amb una política de reequilibri i de suport efectiu hauríem redreçat l'economia de muntanya amb sostenibilitat i revifant sectors tradicionals de ramaderia i agricultura de muntanya. És paradoxal que la voluntat d'un pocs -com els d'Ossera- hagi fet més que tota la política d'aquests anys. No tothom marxa o es ven als especuladors.