des de les altes muntanyes II i III

III

Però què ens ha passat? Ahir encara teníem el neguit, la incertesa, els dubtes, i ara estem la mar de satisfets, contents, eufòrics. Sabem que tota aquesta gent ens acull sense cap esperança inconeguda. Sabem que coneixen la nostra precària economia, que només tenim el que necessitem. De fet, com ells. I en canvi ens emparen. Què n'obtindran sinó l'orgull de poder-se donar? Però encara em sembla ingenu poder pensar això d'aquesta humanitat precària i em recrimino certa discriminació positiva -en diuen així, determinats tècnics socials- , una voluntat optimista, certes esperances en la utopia.
Els nens no han vingut: juguen avui amb estels de coloracions enigmàtiques que s'enlairen seguint un corrent d'aire que sembla permament. Són damunt el terrat de les bordes. Els nois més grans han marxat a cavall de dos búfals baixant cap la fondalada que avui s'ha mostrat enlluernada, flamant, resseguida de més bordes i cases escampades que s'estrenyen més i més cap al fons allunyat. Els cims, en canvi, tornaven a ser colgats de broma.

Nosaltres hem llegit i hem vist passar les coses. A mig matí ha vingut una mena d'emissari que parlava l'anglès turístic; ens ha comentat que demà a la matinada vindrien a buscar-nos i ens ha deixat ous i xapati i un paquet d'arròs. Sabíem del cert que la seva cara no ens era desconeguda però no hem sabut on ni en quina situació l'havíem trobat. Duia turbant tot i la seva joventut i la seva túnica era sorprenentment neta anant com anava en un tot-terreny completament enfangat. El conductor reia tot sol.
Quan han marxat, els hem vist pujar pels prats cap als colls fent esses: empaitaven un ramat d'ovelles.
Així anem passant la jornada que ha de ser, després, memorable.

IV

Impressió de certesa. Sensació d'imminència del propici. Persistents avancen els homes i les dones de la meva ruta ignota. Segueixen una persistent certesa. Amb llums al cap, amb lots frontals, semblen decidits dins la fosca. Havent retrobat el pas ferm dels qui van a peu encara. No caminen en el lleure d'unes vacances, d'una expedició occidental, sinó que van vall amunt cap als poblats remots als rasos dels transhumants. Caminar amb ells té avui una significació profunda.