M'han col·locat el quart

M'han col·locat el quart

M'han col·locat el quart. Entre el tercer i el cinquè, és clar. Aquest cinquè que, tot i estar un graó més amunt, gairebé assoleixo amb la meva alçada. Li portaria un pam a peu pla. El miro de cua d'ull -no fos cas que em descobrís aquell que guaita. Qui deu ser? Té una fesomia impactant. Els ulls es claven en una altra esfera, molt enllà d'aquestes quatre parets. I, tot i així, té la mirada baixa i el posat trist, adolorit. Duu la mateixa roba malgirbada i greixosa dels altres. La seva cara és buida i decrèpita. Tot ell -com jo mateix, com els altres de l'escala- fa un balanceig a primer cop d'ull imperceptible però, a la llarga, irritant, després de tanta estona a peu dret i de contacte. Vascular i vascular en el seu món. I per què l'han instal·lat més amunt? Quin mèrit deu tenir? D'on prové?
Ara espio l'altre. Aquest és massa alt. Gairebé m'iguala. Què importa? Jo sóc més amunt. Els meus peus el superen. Se'n pot anar a la merda. No m'interessa gens el seu estat nerviós. I procuro que no me'l traspassi. Si puc baixar una estona, segur que em pren el lloc. Ja se sap com són. Algun encara és capaç d'empènyer el de dalt de tot fins a l'abisme. Em fa gairebé vergonya confessar que em queda certa bona fe.