Trenta-tres germans d'una congregació que vénen i ens saluden

Trenta-tres d'aquests germans, perquè n'hi ha més al món, han desembarcat en aquest poble d'estiueig. L'autobús -que duu un cartellet amb el nom de la secta, amb un anagrama amb mans i coloms amistosos- resta aparcat al costat de l'Hotel on s'allotgen. Els hem anat descobrint, dispersos per aquests carrers, aparellats o perduts d'un amb un -atabalats de timidesa- i la gent n'ha parlat. Barrejats amb la gentada, amb aquesta massa de turistes que competeixen per mostrar la seva orgullosa llibertat de costums, semblen submergits en un mar tempestuós. Però no, veig que alguns s'aturen i els escolten. Altres passen de llarg perquè deuen endevinar què volen. Els autòctons se n'allunyen. De fet, amb la gent del poble, només tenen èxit quan aborden alguns avis asseguts als bancs de la plaça que tenen temps i ganes de xerrar.
No s'ofeguen en la marea humana de coloraines, ni els ofèn la pudor d'aquests cossos suats, l'alè de cerveses o l'escandalera de televisions, maquinetes escurabutxaques i músiques ambientals. Ells van fent, amb una obstinació admirable -que només deixem d'admirar perquè els seus objectius ens semblen foscos, o potser massa clars i coneguts i impresentables. Però ens aturem al carrer i pensem: què hi fem aquí en aquest poble de sòrdida economia, on passen l'estiu en un infern artificiós els turistes enganyats i el personal malpagat dels hotels? A quin cel els voldran transportar aquests trenta-tres homes il·lusionats que s'escampen pels carrers, per les escales; que aturen cotxes; que es fiquen en els bars i s'asseuen a les terrasses com uns clients més -que beuen aigua-; que s'aventuraran per la platja quan vingui el nou dia en mànigues de camisa i corbata impecable, amb aquests llibrets sota el braç i els petits prospectes de tinta rància; que aniran estenent-se per successius pobles, per tota mena de barris i ciutats, per tot un món infernal que demana -amb silenciosa mirada, amb obstinada desil·lusió- que vingui algú, net i polit, amb una cara riallera i fresca, algú com aquests trenta-tres germans d'una congregació que vénen i ens saluden.