jugant a futbol

En un camp de futbol

Quan ve la pilota -finalment! mai no me la passen!- i aconsegueixo retenir-la enmig dels sotracs del cor il·lusionat i temerós, i avanço en una llarga carrera per l'extrem -fulminant i únic- en una soledat inexpugnable, puc aturar-me de cop i volta, en un revolt sec, i deixar que passin els meus perseguidors rabents. Llavors sóc jo, només jo, amb la meva vida inconfusible, en el meu terreny conquerit, diferenciat de tots i únic. I sento que aquella estona efímera pertany a un altre temps, a un futur on ja seré format, fora dels homes que m'envolten, plantat contra tots -si cal- en una afirmació rotunda. Puc xutar, aleshores, la pilota fora del camp que ningú no gosarà retreure-m'ho.


Suant en una tarda remota

Suant en aquella tarda. Demanant una beguda freda després de l'esforç i el cansament dels jocs sota la soleiada. Amb els ulls cuents de llum posseïda sota el gran sol. Amb els edificis que basculen darrera la gran columna d'aire calent que s'enlaira. Sentint, a més, la vermellor de les galtes i la respiració. Arriant les cames primes de la infantesa. Acabant els dies lliures de l'estiu. Sense ningú a prop. Amb gran pena i turment. Seient en una ombra massa càlida on una llarga filera de formigues va penetrant al subterrani que no entenc.