Joc de déus

Un relat de: Atticus
Quan s’escoltà l’explosió en el laboratori del professor Tannhäuser, ubicat en el sector més vigilat de la base, la primera companyia de forces especials dirigida pel capità Ulisses es desplaça fins allí. El laboratori, pareixia l’escenari d’un conflicte bèl·lic. Menys l’entrada que estava intacta i tancada, tot estava enfosquit i cremat degut a la força de l’esclat, el qual s’havia produït per causes encara misterioses. El capità ordenà immediatament inspeccionar les instal·lacions. Els estris científics estaven escampats per tot arreu, cadires, ordinadors i taules regirats com si els hagueren apartat amb violència, els fils elèctrics penjaven del sostre i la sala estava plena de papers mig cremats, disseminats pel terra ressaltaven entre les cendres. Un soldat s’acostà al capità, saludà i demanà permís per parlar. «Senyor, hem trobat este quadern d’anotacions de Tannhäuser», digué. «Bon treball, dóna’m el quadern i torna amb els companys», respongué. En la primera pàgina només es llegia un títol «Mar de Dirac». No era un capità qualsevol, sabia que el nom feia referència al model teòric del buit. El quadern estava deteriorat per les flames, tot i així, continuà llegint-lo donant-li rellevància al que estava marcat com a important. De fons, s’escoltaven les veus dels soldats. Les anotacions parlaven d’un intercanvi interdimensional, de com es podia crear un portal, de l’antimatèria, de portes que unien dos mons, ponts entre universos paral·lels. Si era cert, la visió de l’existència que teníem fins ara canviava. Tota realitat havia perdut consistència davant eixe fet. Era com parlar directament amb els déus. Ulisses es preocupà amb les darreres paraules: «He aconseguit poder fer l’intercanvi, em dispose a traspassar el llindar existencial, que en travessar este portal de llum groga no n’isca cap foscor de l’infern». El laboratori restava en silenci, ja no se sentia als soldats. De sobte, sentí que el cos es buidava, tanmateix ell s’hi unia i omplia la foscor.

Comentaris

  • Els aniré llegint tots[Ofensiu]

    Si, un diari per pair-los bé.

  • Interessant. [Ofensiu]

    M'agrada, si crec que el pots continuar. . . .

  • Joc de Deus...[Ofensiu]
    Jon | 18-12-2013 | Valoració: 10

    ...Joc d’homes. Realment sempre hem volgut ser petits i/o grans Deus, però això ens podria i ens portarà a grans desastres...

    Muneixo amb el comentari del Ferran, el final et deixa amb un cuquet que voldria saber quelcom més.

    M’agrada.

    Bona sort i molt bones festes!

    Cesc

  • En ment[Ofensiu]
    Atticus | 16-12-2013

    No cregues que no ho he pensat una continuació el que passa que el concurs té unes condicions que limiten els relats (cosa que no em sembla malament, tot siga dit). Per això, ho tinc en ment...com i que eixiria d'ací.

  • interessant[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-12-2013

    ara la gràcia seria descriure l'altra realitat. Sí, ja ho sé, no és fàcil. Però aquesta és la gràcia!!

    M'ha agradat la teva història i com la desenvolupes, i el final, obert? també el trobo encertat.

    Felicitats i sort!

    Ferran

  • Stargate !!?? Sí i no[Ofensiu]
    Atticus | 09-12-2013

    No puc la semblança amb Stargate, portal dimensional, soldats...encara que si haguera pogut continuar (el relat poguera ser més llarg). Segurament la història canviaria i molt...no es semblaria...aniria per altres camins. Gràcies per el comentari Edgar i perdona la clavada de pota amb la opció que t'he comentat en el teu relat...per favor.

  • Els nostres déus[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 09-12-2013 | Valoració: 10

    Bonica curiositat que coïncidim amb això dels déus, un dels nostres dos (o els dos) a de guanyar per només això ;) Bon relat que em recorda una mica a Stargate, m'equivoco? ^_^
    Edgar

  • homentage[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 09-12-2013

    Tot un homenatge als clàssics! Felicitats. No sé si les he enxampat totes. :), en tot cas bah!

  • homentage[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 09-12-2013

    Tot un homenatge als clàssics! Felicitats. No sé si les he enxampat totes. :), en tot cas bah!

  • Física quàntica [Ofensiu]
    Atticus | 09-12-2013

    En este món, havíem assolit que les lleis de l'existència eren sempre les mateixes i tots i tot estava lligat per elles. La física quàntica ens demostra que estàvem equivocats per pensar-ho...tants mons, tantes probabilitats, el futur viu en el present.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

92 Comentaris

29700 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana