Núria (bruna d'ulls verds)

De pell bruna i ulls verds, la Núria, una nena de cinc anys, expressava davant la càmera el somni que l’havia portat al menjador de casa la tieta: les il·lusions forjades en les pel·lícules que la desconnectaven d’una dura realitat. Amb els cabells caòticament arrissats, aixecava victoriosa sobre el sofà el pal d’una escombra, empunyant-lo ben fort, ben amunt i cridant triomfant: - a la càrrega. El somriure i la brillantor dels seus ulls trencaven qualsevol crítica, només per ser al davant de les il·lusions d’una nena tant innocent com ella. Per això i només per això es mereixia ser feliç.